Dimarts, 4 d'agost de 2020 - Edició 740
La República

El viratge

Aquell “catalanisme” que ha caracteritzat majoritàriament el poble català fins fa ben be deu anys, i que a les últimes dècades l’ha representat políticament CIU, indiscutiblement ha virat. I ho […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 05/08/2016

Aquell “catalanisme” que ha caracteritzat majoritàriament el poble català fins fa ben be deu anys, i que a les últimes dècades l’ha representat políticament CIU, indiscutiblement ha virat. I ho ha fet empès per les evidències, ja a tota llum, de que no es pot seguir un dia més encaparrats en voler modernitzar España des de Catalunya, senzillament, perquè España no es vol modernitzar, no en te cap intenció. España, algú la va “parir” com a imatge i semblança del Madrid que interessa i com que el poder, ja se’n cuiden prou, és allí ningú farà res que pugui fer trontollar la bastida. Cap partit polític que aspiri a tenir aires estatals posarà en risc la seva pervivència obrint les portes i finestres per deixar veure la realitat, i més tenint en compte que l’anticatalanisme, malauradament, és el que més vots aporta.

I, com el peix que es menja la cua, a més gent que viu a Catalunya canvia la seva percepció en vers l’Estat, paral·lelament, la percepció dels catalans a la resta de l’Estat es torna més intransigent i més agra.

Però amb la diferència de que, mentre el viratge dels primers ha estat promogut per la societat, de manera particular, el dels segons ha estat fomentat interessadament des del partit de govern, conscients de que la seva radicalitat en aquest aspecte els assegurava la cadira, i des dels mitjans de comunicació afins al poder que els hi han fet la feina bruta d’intoxicació i empastifament.

Però, tornant a l’eix de l’article, el que ara ens ha de preocupar a nosaltres és on farà cap tota la gent de CDC, la dreta catalana allí representada, que no ha fet el viratge que ha fet aquest partit que els acollia. On faran cap ells i el seu vot. No es pot caure en la prepotència de que tot el vot «catalanista», fins i tot «sobiranista», que s’agrupava a CDC, en un pim pam, serà «independentista» pel sol fet de que el «seu» partit de tota la vida ha evolucionat en aquest sentit.

A partir d’aquí, el que més importa és que no es pot deixar entreveure que simplement és un canvi de nom del partit, a la vegada que s’hi ha de veure la suficient identificació com per poder seguir sent el partit de referència d’una part molt important de la gent de Catalunya, si més no, de la moltíssima que si que ha fet el pas. Això si, els de la difunta CDC que prefereixin seguir on estaven, els del «si però no» perquè encara confien en el sempre desitjable encaix, s’hauran de buscar unes altres sigles. 

Relacionats