En començo a estar una mica farta de tots els forasters i estrangers que s’entesten a no parlar català perquè si no ho fan bé els catalans cataloparlants ens en riem. Tan poquet esperit tenen? Tanta feblesa de caràcter? No estic a favor de la befa i l’escarni, òbviament, però sovint les errades lingüístiques fan gràcia, i no passa res. Què hi ha algú que hagi naixcut ensenyat? Què no ens equivoquem tots plegats mil vegades cada dia? Si els nouvinguts no volen aprendre català perquè no els hi dóna la gana i, per desgràcia, punyetera falta els hi fa, doncs que no l’aprenguin, ells s’ho perden, però no cal que busquin excuses puerils.
De fet, si es paressin a mirar com ens cau la baba quan algú de fora es pren la molèstia de parlar (més o menys) la nostra llengua, s’ho pensarien dues vegades. Apreciem qui-sap-lo els esforços de qualsevol que ho intenti, malgrat que ens en puguem riure si, de tant en tant, encunya una nova expressió. Que recordi que no en té l’exclusiva. Se’n fan llibres, cançons de La Trinca i programes de ràdio amb tot de locucions que els catalans fem servir erròniament al parlar espanyol o qualsevol altre idioma.
En voleu exemples?
En sé d’un que a la pregunta “Cómo está el mar hoy?” va constestar sense immutar-se “como una balsita de aceite”.
No heu demanat mai a Toledo “un platerito de madujas” per postre? Encara el busquen, el platerito.
I l’ús d’una paraula per una altra perquè fonèticament s’hi assembla? També, conec un noi d’uns deu anys que li va preguntar a sa mare si a casa tenien prostíbul. Quan per fí va entendre a què es referia, la mare es va fer un tip de riure. No patiu, el noi no arrossega cap trauma derivat de l’anècdota lingüística.
Més? Si un francès us demana si parleu la seva llengua, si us plau, no li respongueu “un petit poi” si no voleu causar-li un tall de digestió de tant riure (i la necessitat imperiosa de buscar algú que sí que parli francès). Podeu ampliar la llista tant com vulgueu.
Equivocar-se és inevitable, així doncs, sóc partidària d’espolsar-mos la vergonya i carregar-mos de sentit de l’humor. Trobareu infinitat de frases de grans personatges per encoratjar-vos:
“Ser apòstol d’una sola llengua és exposar-se a molts disbarats” (Josep M. Espinàs)*
“Un home val per tants homes com idiomes sap parlar” (J. W. Goethe)*
“Saber una altra llengua és tenir una segona ànima” (Carlemany)*
Però potser caldria prendre exemple d’un conegudíssim jugador i entrenador de futbol la fotografia del qual hauria de presidir les acadèmies d’idiomes d’aquest país, més pel seu desvergonyiment que pel resultat assolit (en espanyol, en català no en tinc notícia). Cada cop que el sento parlar se’m posa “gallina de piel”.
Meritxell Algueró
Tortosa (Terres de l’Ebre)
* Frases extretes del web de Xarxa de mots: www.xarxa.cat
