El verd és esperança

Mirar pacientment qualsevol d'aquests vídeos de les manifestacions que s'han fet a les Balears, les de diumenge passat (29 de setembre de 2013), a favor d'un ensenyament de qualitat i en català, és emocionant i il·lusionant. Emocionant, perquè t'altera els sentiments veure la quantitat grandiosa de gent que ha tengut la voluntat de moure's, de sortir al carrer, per a expressar la seva solidaritat amb els ensenyants que han estat capaços de renunciar a la seva comoditat rutinària i al seu sou de tants de dies (fins ara són 3 setmanes de vaga), com a mitjà de reclamació de la retirada del TIL aberrant, aberrant per al país com a tal, aberrant per als mestres i aberrant per als alumnes. I il·lusionant perquè si us hi fixau veureu que la majoria dels manifestants que desfilen, rient, cridant i cantant, vestits de verd i, qualcuns, amb pancartes, són joves; són pares joves, acompanyats dels seus infants, o simplement són gent jove; són joves que es neguen a consentir que el seu futur i el futur dels seus fills depengui de decisions irracionals dels fanàtics i psicòpates, obsessionats només en l'exterminació del català, que per desgràcia ens comanden actualment; aquests que es presentaren a les eleccions prometent que farien que tot anàs millor i de moment només han aconseguit que tot vagi pitjor, fins i tot allò que anava bé, com l'ensenyament. La llarguíssima processó verda de Palma de l'altre dia, i les més modestes (per la relació de població) de Maó, d'Eivissa i de Formentera, varen ser una demostració de dignitat de la població de les Illes Balears, que no consentirà a contemplar passivament com els hereus de Franco, els que homenatgen la División Azul i munten fires d'eines de guerra i símbols nazis i feixistes, acabin l'obra de destrucció del nostre patrimoni lingüístico-cultural que no va poder complir directament el dictador beato. Però a més a més de tot això, aquestes manifestacions varen ser un extraordinari homenatge a la feina i la postura dels nostres docents, gràcies als quals tanta i tanta de gent arribada de fora, parlant llengües molt diverses, s'ha integrat a la nostra comunitat i s'ha convertit en uns illencs més, ha adoptat la nostra cultura com a pròpia i s'expressa en la nostra llengua. Els mestres (en sentit ample) són els vertaders herois de la nostra història més recent, i amb el sacrifici actual ho demostren de sobres; en lloc de moure's per interessos mesquins de profit personal, es mouen pels interessos generals de la població i del país a què serveixen, amb molt poques exepcions (això sí, qualcuna de sonada, com el factòtum de la conselleria d'educació (?), Herr Estarellas). Tot aquest moviment pot ser que en un primer moment ens dugui decepció, si de tot d'una no s'aconsegueix l'objectiu principal, aturar el TIL, però a la llarga en veurem el fruit, perquè l'empenta que la societat balear ha agafat ja no l'atura ni el feixisme més cruel representat pels qui ara embruten les institucions. El verd és el color de l'esperança i aquesta revolució té com a símbol el verd. I l'esperança d'un canvi pròxim que esborri del nostre paisatge tota aquesta xusma ens omple ara d'il·lusió i ens encoratja a continuar la lluita. Gràcies, mestres, docents, professors, perquè ens heu mostrat què és ser dignes i quin ha de ser el camí que hem de seguir per a espolsar-nos tota la immundícia que ens ha ofegat tants d'anys. CONTINUAU LA LLUITA, QUE NO ESTAU TOTS SOLS!