A hores d’ara no crec que ningú dubti –ni tan sols els espanyols que viuen a Espanya- que el nostre país pateix un dèficit històric en relació a les infrastructures, com es va visualitzar l’ampli seguiment de la manifestació de l’1 de desembre. Tot i les inexplicables absències d’alguns representants sindicals (molt bon article d’Isabel Pallarès aquest cap de setmana a l’Avui com a rèplica al poc convincent article de J.Coscubiela de CCOO a l’edició del Periódico de dimecres 5 de desembre), la manifestació va ser un bon exercici de pluralitat social i nacional.
Però mentre ens seguim manifestant, Londres es posa a dues hores de París des de la rehabilitada estació de Saint Pancras (que passa amb l’estació de França?) amb l’alta velocitat i els madrilenys van en metro a la T4 des de la Castellana; a la regió metropolitana de Barcelona tot just –i després d’un mes i mig- podem tornar a agafar el tren per anar a la feina, i les obres de la línia 9 sembla que reprenen l’activitat després d’estar aturades molts mesos.
Mentre el Ministeri de Foment posa en funcionament el nou túnel de Vielha, i segueixen endavant amb les obres de l’autovia Lleida-Vall d’Aran (de la qual els catalans en pagarem una part) perquè els madrilenys tinguin més a prop l’estació d’esquí de Vaquèira, a Barcelona encara estem empantanegats amb l’assumpte del túnel de l’Eixample (el túnel de la por?). Un túnel que segons pretén el govern de l’Ajuntament de Barcelona (en contra de gran part de la ciutadania ja que ni tan sols la representen) i la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, ha de creuar la ciutat per comunicar les estacions de Sants i la Sagrera (encara per iniciar les obres), passant per sota de la Sagrada Família.
Tenim sort, que mentre els de Foment estan mirant de sortir del caos que han organitzat amb les rodalies, per tal de poder inaugurar (s’atreviran?) l’arribada del TAV a Sants abans de les eleccions espanyoles, no treuen a concurs el maleït túnel, ja que com molts ja s’ensumen , el pitjor està per venir.
A la vista dels greus problemes que ha causat la deficient execució i gestió de les obres del TAV al Baix Llobregat per enllaçar amb l’estació de Sants, i de que no hi ha unanimitat en quin ha de ser el traçat del túnel de l’Eixample, davant una decisió tan transcendental per a Barcelona com aquesta hauria de ser una prioritat per al govern de la ciutat aconseguir el màxim consens en aquesta infrastructura. Per tant és necessari obrir un nou procés de reflexió, consensuant el traçat definitiu i elaborant un projecte constructiu que inclogui les fórmules i el finançament adient per tal de tranquil·litzar la ciutadania afectada i assegurar que les obres es realitzaran amb plenes garanties i mesures de seguretat.
Barcelona com a capital de Catalunya, ha de tenir la voluntat de ser una ciutat capçalera o terminal de trajecte de l’alta velocitat, i des d’aquest punt de vista s’ha de qüestionar la necessitat d’enllaçar Sants i Sagrera. Barcelona s’ha de connectar amb Europa a través de França pel Vallès i l’entrada nordest amb l’estació de la Sagrera, i deixar la connexió amb Madrid pel Baix Llobergat per l’entrada sudoest a través de l’estació de Sants, només així deixarem de ser una parada més de la línia Lisboa-Madrid-París, i ens connectarem d’una vegada per totes directament amb Europa!
