Tot i que sembli el contrari, no corren bons temps per al tren. No corren bons temps per al ferrocarril, malgrat que els grans mitjans de comunicació cada dia ens bombardegen amb les benaurances del gran tren que, teòricament, en un tres i no res ens desplaçarà d’un lloc a l’altre de la geografia europea. Però . Ai las ! Què passarà amb el tren convencional que agafa la gent normal cada dia per anar a treballar, al metge o a comprar ? Com quedaran, en un futur proper, els serveis de la mobilitat ferroviària dels pobles de la contrada Alt empordanesa ? Com quedarà el tram del tren convencional entre Figueres-Portbou-Cervera de la Marenda quan iniciï la seva arrencada oficial el tren d’alta velocitat ?
Aquestes preguntes tan clares haurien de tenir una resposta contundent i diàfana en els propers mesos. En uns moments en què la societat debat més intensament que mai la necessitat d’apostar pel servei públic com a contrapartida d’un creixement desorbitat del transport privat i a una crisi estructural terrible. Sembla lògic que una línia de ferrocarril històrica, que ha fet molts serveis a la col•lectivitat, que està contribuint de forma remarcable a l’economia productiva de Catalunya, com és la de Barcelona- Girona-Figueres-Portbou, amb la seva interconnexió amb Cervera –Perpinyà, ha de tenir una millora considerable per esdevenir justament – a més d’un transport públic de proximitat per tal de donar servei a una munió de poblacions turístiques i residencials – un complement imprescindible del TAV, per tal que el transport públic pugui funcionar correctament en xarxa. El tren, no només com un ingredient vital per a una correcta mobilitat local i comarcal, sinó també com a element per a promoure el turisme a la nostra comarca té encara molt de camp per córrer, té un ampli marge de possibilitats que cal aprofitar molt millor .
En definitiva, l’objectiu és tenir les idees clares, és a dir, treballar de valent a favor de la consolidació d’una potent línia convecional entre Girona i Perpinyà, en què Portbou continuï jugant un paper neuràlgic. Fer possible un tren amb vida pròpia que sigui un complement de l’alta velocitat i que exerceixi un servei integral al territori .
