Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

El tren, el colonialisme i la indignitat

Com és possible que  a l’any 2016  el President de RENFE  pugui declarar, pugui  afirmar -molt  en l’estil, en  la línia  del nihilisme  de  Mariano Rajoy- que el servei  que […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 27/04/2016

Com és possible que  a l’any 2016  el President de RENFE  pugui declarar, pugui  afirmar -molt  en l’estil, en  la línia  del nihilisme  de  Mariano Rajoy- que el servei  que ofereix a Catalunya  la seva companyia  és el pitjor de tot l’Estat ? De fet, aquestes actituds ens demostren que, en la dura  quotidianitat del dia a dia, el govern  espanyol del PP manté, de  facto, una relació  colonial  amb Catalunya. La  situació  d’indignitat absoluta del tren convencional  a Catalunya -el tren  social i  territorial per  excel•lència – és una prova fefaent que és l’Estat  espanyol –la seva superestructura político/administrativa amb seu  a la  ciutat de Madrid- qui  ja  ha desconnectat  amb la  nostra, mortificada i espoliada, nació  catalana.

El tren convencional, el transport  públic  ferroviari convencional -encara que  molta  gent no s’ho  cregui, i  alguns ho hi creguin- és un pilar essencial més de l’estat  del benestar com la sanitat, l’educació, la justícia o els serveis socials. Doncs bé, és insostenible  que  la població  de la regió  de Girona continuï, a  2016,  encara  amb un servei bàsic,  tan indigne, tan  mancat  de racionalitat. De fet, el tren convencional  és  el “parent pobre” de  la mobilitat; i és clar, això  és paga car. Durant  molts  anys, a la demarcació de  Girona és  va optar.  d’una forma abusiva per la  carretera  i  el  vehicle  privat, en comptes de  planificar una millor  mobilitat social  ferroviària: No es van  fer  línies noves; per  exemple, el Baix Empordà és una de les poques  comarques catalanes de més de 100.000 habitants que no disposa de transport públic ferroviari; a més, en  les línies existents,  la  R-11  i la RG1, el manteniment cada  cop  va  ser  menor, és  van anar deteriorant. Per  altra banda, la  aposta  accelerada del “gran tren” , el TAV, per motius més polítics -i de excusa per  licitar obres per especular- per damunt de  donar  un servei digne al territori, va significar una agressió  contra  el  tren convencional. Això  ens ha portat a la, lamentable, situació  de mancances estructural  de l’actualitat, en què  un servei indispensable per a la població gironina només es pot definir com : un tren indigne.

En síntesi, les línies del tren convencional R-11 i RG1, sobretot en el tram gironí, estan molt menyspreades, menysvalorades pel govern del PP (el binomi RENFE/ADIF). També cal insistir en la manca d’interconnectivitat  i  d’intermodalitat tren/bus, i les, molt deficients, interconnexions ferroviàries Portbou-Cervera de la Marenda (RENFE/SNCF). En general, cal una millora dels transport públic a tota la demarcació de Girona i, molt especialment,  en el  territori  de  l'Alt Empordà.

Relacionats