Dissabte, 16 de gener de 2021 - Edició 905
La República

El tabú basc

Ara que les caputxes no condicionen les polítiques, no entenc perquè l'Estat espanyol no ha acabat encara, o com a mínim no es planteja acabar amb el concert econòmic basc. […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 11/05/2013

Ara que les caputxes no condicionen les polítiques, no entenc perquè l'Estat espanyol no ha acabat encara, o com a mínim no es planteja acabar amb el concert econòmic basc.
 

Perquè ningú es queixa? Perquè hem de suportar dia rere dia l'asfíxia del debat sobre els objectius de dèficit -avui dissabte hi tornàvem-, i que ens carreguin la culpa com a Comunitat Autònoma -de moment-, de la recessió i el rescat espanyol? No n'estan farts, ja? Com és que si les Comunitats Autònomes (també segons Europa) hem de reduir despeses -retallar- no s'han plantejat començar per reduir el concert econòmic basc, que tants ingressos donaria a l'Estat? Perquè han de tenir aquest estatus i estar al capdavant de tots els índexs econòmics mentre nosaltres estem al dels dèficits? No érem tots iguals -excepte la infanta Cristina?
 

Oi que aquest discurs també els sona demagògic, egoista, que no treu a cap… etcètera? La realitat és que a Euskadi sempre han fet el que han volgut, mentre nosaltres llauràvem enveja i els preníem com a referència a seguir. Oi que seguint la lògica espanyola, si som l'ase dels cops -dels atacs a la nostra política econòmica- Euskadi s'hauria d'endur la palma? Superada la basquitis i lluny de voler-los mal -ara diuen que envegen el nostre procés-, avui la resposta la trobem en que nosaltres tenim la independència a tocar, i ens adonem que Espanya els va comprar la seva. I n'estem cofois, perquè ens veiem vencedors malgrat quedi camí per recórrer.
 

Però mentrestant, què?

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols

Relacionats