Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

El tabú basc

Ara que les caputxes no condicionen les polítiques, no entenc perquè l'Estat espanyol no ha acabat encara, o com a mínim no es planteja acabar amb el concert econòmic basc. […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 11/05/2013

Ara que les caputxes no condicionen les polítiques, no entenc perquè l'Estat espanyol no ha acabat encara, o com a mínim no es planteja acabar amb el concert econòmic basc.
 

Perquè ningú es queixa? Perquè hem de suportar dia rere dia l'asfíxia del debat sobre els objectius de dèficit -avui dissabte hi tornàvem-, i que ens carreguin la culpa com a Comunitat Autònoma -de moment-, de la recessió i el rescat espanyol? No n'estan farts, ja? Com és que si les Comunitats Autònomes (també segons Europa) hem de reduir despeses -retallar- no s'han plantejat començar per reduir el concert econòmic basc, que tants ingressos donaria a l'Estat? Perquè han de tenir aquest estatus i estar al capdavant de tots els índexs econòmics mentre nosaltres estem al dels dèficits? No érem tots iguals -excepte la infanta Cristina?
 

Oi que aquest discurs també els sona demagògic, egoista, que no treu a cap… etcètera? La realitat és que a Euskadi sempre han fet el que han volgut, mentre nosaltres llauràvem enveja i els preníem com a referència a seguir. Oi que seguint la lògica espanyola, si som l'ase dels cops -dels atacs a la nostra política econòmica- Euskadi s'hauria d'endur la palma? Superada la basquitis i lluny de voler-los mal -ara diuen que envegen el nostre procés-, avui la resposta la trobem en que nosaltres tenim la independència a tocar, i ens adonem que Espanya els va comprar la seva. I n'estem cofois, perquè ens veiem vencedors malgrat quedi camí per recórrer.
 

Però mentrestant, què?

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols