Dilluns, 28 de setembre de 2020 - Edició 795
La República

El somni de deixar-ho tot lligat de Mas no és possible

Artur Mas va voler sacrificar-se i fer un pas al costat a canvi de calma i estabilitat total a les files independentistes per desenvolupar el full de ruta de Junts […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 29/03/2016

Artur Mas va voler sacrificar-se i fer un pas al costat a canvi de calma i estabilitat total a les files independentistes per desenvolupar el full de ruta de Junts pel Sí sense convulsions pròpies del tripartit -i, de rebot, a canvi de donar una majoria absoluta 'de facto' a un govern presidit per un convergent. Les dues clàusules Mas havien de ser suficients: comprometre's a garantir l'estabilitat a la cambra catalana i que dos diputats cupaires s'integressin a la dinàmica parlamentària de Junts pel Sí. Bé, després de gairebé tres mesos d''invent', i tot i que no han passat encara els 100 dies de gràcia, ja es pot assegurar que la legislatura no està sent una bassa d'oli en el si independentista. I aquesta setmana es presenta més tensa que de costum.

La CUP ja fa setmanes que insta el govern català a desoir del tot el Tribunal Constitucional per complir amb la resolució del 9N, mentre que Junts pel Sí vol continuar evitant el xoc de trens total per fer-ho quan el país estigui en condicions reals de desconnectar i desobeir del tot. La realitat és que ara les finances catalanes encara depenen de les espanyoles -perquè l'Estat evita que les comunitats vagin a endeutar-se a altres institucions-, de moment aquest és encara el taló d'Aquil·les independentista.

En qualsevol cas, els anticapitalistes han registrat una moció perquè el Parlament torni a desafiar explícitament l'Estat ratificant que la declaració d'inici del procés encara és vigent. Mentrestant, Junts pel Sí ho vol evitar, ha posposat la votació de la moció tant com ha pogut, però ha acabat cedint. Amb una condició: que es canviï el text, cosa que la CUP ja ha dit que no permetrà. La solució, la setmana vinent.

En termes pràctics, aquestes mocions no són determinants, ja que no van a missa. Si l'executiu no les compleix, no passa res. Són més simbòliques que no pas pràctiques. Bé, l'únic fet pràctic que pot provocar és una esquerda més gran en l'independentisme. Sí que té més sentit reclamar el compliment del pla social a què es comprometia la declaració del 9N, tot i que és d’esperar que vingui amb els nous pressupostos. En qualsevol cas, l’excés de gestualitat o de voluntat oberta d’enfrontament amb l’Estat també pot jugar en contra, ja que s’ensenyen més cartes de les necessàries i es perd temps.

És evident que tard o d’hora s’haurà de desobeir, però en lloc de plantejar mocions incòmodes pel govern a cada ple… Ja està treballant també la CUP per fer complir algunes de les prioritats per fer un estat propi? Per exemple: seguretat pública, servei d’intel·ligència, autoritats reguladores i de la competència, hisenda pròpia, procés constituent, seguretat social, creació de delegacions exteriors, gestió de residus nuclears, previsió de les necessitats de formació de personal de l’Administració pública després de la desconnexió o targeta ciutadana de serveis. 

Aquestes eren les prioritats màximes que Junts pel Sí exposava als cupaires en la proposta d’acord del desembre passat. El somni de deixar-ho tot lligat de Mas no és possible, però tot haurà valgut la pena si el camí es completa igualment, tal com no obstant sembla que és la intenció de tothom. Amb tot… Que la voluntat de gesticular massa davant l’Estat i sobretot davant l’electorat no faci perdre el rumb a l’embarcació!

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí 

Relacionats