Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

El secessionista és l’Estat espanyol

             Tots els colonitzadors de l’Estat espanyol, tots els que estan d’acord a mantenir per la força i com a territoris seus, els que han estat adquirits per dret de […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 15/05/2016

             Tots els colonitzadors de l’Estat espanyol, tots els que estan d’acord a mantenir per la força i com a territoris seus, els que han estat adquirits per dret de conquesta amb les armes, solen usar el llenguatge com a eina per infondre temor als que ells consideren els seus adversaris. Així no solen parlar massa sobre el tema que hi ha un poble que es vol independitzar o que vol decidir sobre el seu futur. Ells parlen de secessió, de ruptura, de separació i de sedició. I sempre tenen a la boca la paraula llei, que, és clar, sempre està de la seva part. La meva aportació a tota aquesta parafernàlia és que els secessionistes, els rupturistes, els separatistes i els sediciosos són els governants de l’Estat espanyol i tota la seva cohort de “palmers” en llenguatge de xou d’impacte.

            Si aquest Estat no fos secessionista hauria admès els diferents pobles que el formen sense voler canviar-los cap característica, ni sense voler esborrar els seus orígens, ni la seva nissaga. Per tant, si mai no els ha acceptat, sinó que els ha forçat a ser iguals que eren ells, usant tota casta de martingales, insults, actuacions prepotents i aires de superioritat, no s’ha d’estranyar si aquests pobles, un dia, volen recobrar la seva llibertat, i especialment, la seva identitat.

            No parlaré de la persecució continuada de les persones dels pobles que pertanyen a aquest Estat, però a diferents nacions, quan aquestes persones l’únic que feien o volien fer era el mateix que diuen la majoria de participants als xous d’impacte, nova carrera inventada a les espanyes, volien ser ells mateixos. Només parlaré d’uns quants exemples que han aparegut aquests dies a les xarxes socials, als mitjans informatius “online”, o als altres, en paper. Són petits botons de mostra, uns quants, dels milers que existeixen:

            – Es va prohibir al porter del Reial Madrid Kiko Casilla de respondre una pregunta en català a la roda de premsa que es fa després del partit. Aquest atac contra una llengua, que si no fossin secessionistes, haurien de considerar com a espanyola, ha recorregut el món. Robert Davidson, professor de la Universitat de Toronto, al Canadà, va enviar un correu electrònic al club demanant el següent: Per quina raó no deixau que Casillas parli en català? Què té de dolent que parli una altra llengua? No m’estranya que els catalans vulguin tenir un país propi. Encara els  en culpau tractant-los com els tractau? Sou uns intolerants que feu vergonya. O tot plegat és un residu del passat feixista del Reial Madrid?(És una traducció de l’original anglès). Després de rebre una resposta buida d’arguments, ha volgut enviar la conversa a VilaWeb per fer-la pública, perquè li varen demanar que ho enviàs a un fòrum públic. Era una amenaça per haver-los tractat de feixistes?

            – En Lluís Riba viu a Madrid i ha contat que quan va néixer el seu fill Guillem, el 2006, el va voler inscriure al registre de Torrelodones, a la comunitat de Madrid, i no ho varen voler fer, perquè varen al·legar que no sabien si això era un nom. Va demanar si el podien inscriure com a William i li varen contestar que sí, que li podien posar William o metralladora. Sense comentaris. Al registre civil de Duesaigües (Baix Camp) d’on era la família de sa mare li varen resoldre el problema. Una altra decisió dels funcionaris d’un estat secessionista.

            – La justícia de l’Estat espanyol secessionista farà el ridícul perquè pretén sancionar un vaixell de pesca gallec, el “Cabo Hornos Dos'. El procediment contra els amos de l'embarcació pot arribar fins a una multa de 120.000 euros per haver hissat una bandera gallega més gran que l'espanyola. No es torbaran massa els gallecs a exigir el seu dret a decidir.

            – El CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència) d’un estat unitarista sol tenir confidents als territoris, que a criteri seu, tenen una població que no està suficientment sotmesa, com és el cas del Principat de Catalunya. Fa anys que els serveis de seguretat de l’Estat tenen com a objectiu desactivar el moviment independentista. Existeix un vídeo on es veu i se sent com s’intenta captar un confident, que havia estat detingut a l’operació Pandora contra els centres socials anarquistes. Se li ofereixen diners, ajuda en el judici i li diuen que existeix molta facilitat per manipular la fiscalia. Si això no és un estat secessionista…?  

Relacionats