Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 26 de abril del 2024

El risc convergent

|

- Publicitat -

Escolto alguns tertulians, equivocats of course, que diuen que la nova versió convergent es defineix com a nacionalista i no com a independentista perquè es tracta d’una pura definició ideològica. I que la independència és un mer instrument per arribar a aconseguir un país lliure i millor. Amb això hi estaria d’acord si no fos perquè el nacionalisme tampoc és una ideologia. És una opció personal gairebé mística que t’adscriu en un territori en concret. És un sentiment profund, no una opció ideològica per organitzar una societat. Dit això, a mi no m’ha sorprès que CDC optés per l’enèsima ambigüitat a l’hora d’autodefinir-se, aquest partit ha basat tota la seva existència política, 40 anys, en el putaramonisme per conservar les quotes de poder que sempre ha tingut. I això necessàriament no hauria de ser només una crítica, és sobretot una virtut que els ha portat a la victòria partidista, moltes vegades aprofitant-se de la bona voluntat de molts independentistes que hi creuen cegament, encara que el poder hagi significat durant dècades postergar i laminar l’alliberament nacional de Catalunya. CDC no s’ha definit com a independentista però sí com a nacionalista, i això és una autèntica ruqueria perquè la ideologia és una altra cosa, i perquè a aquestes alçades de la pel·lícula en que estem, és com a mínim una ridiculesa. Tanmateix, si això s’ha fet, tal com diuen ells, per mantenir els rondinaires d’Unió dins el carro del procés, jo en aquest cas m’afegiria a les felicitacions. Sí, és una ruqueria però és encertat. Bàsicament perquè el moviment independentista no es pot permetre el luxe de prescindir de més sectors, un cop ICV ha decidit suïcidar-se dins l’espanyolisme guai de Podem. CDC amb Unió cal que faci com ERC amb el socialisme, abraçar-lo i empènyer-lo fent tota mena d’equilibris cap a la inevitable opció independentista, encara que això signifiqui per als convergents mantenir l’eterna sospita de partit encaixista amb Espanya i perdre una altra bossa de vots cap a Esquerra. Això és així, el risc és aquest, i simplement cal que en siguin conscients.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut