Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

El repte de la legislatura

S’acosta la constitució dels Ajuntaments i l’auge de Plataforma per Catalunya (PxC) ha posat en alerta a més d’un. Tot i que les direccions nacionals de la majoria dels grans […]

Xavier Ginesta
Xavier Ginesta 01/06/2011

S’acosta la constitució dels Ajuntaments i l’auge de Plataforma per Catalunya (PxC) ha posat en alerta a més d’un. Tot i que les direccions nacionals de la majoria dels grans partits ja han dit que no comptaran amb el partit de Josep Anglada per fer els pactes d’investidura (recordeu la solemnitat amb què ho va anunciar Duran i Lleida), les múltiples realitats locals són més complexes i la disciplina de partit més laxa. D’aquesta manera, mentre a Vic Josep Anglada es passejava orgullós entre els assistents a l’acte d’homenatge a les víctimes de l’atemptat de 1991 el passat diumenge, al Vendrell sona amb força la possibilitat d’un pacte estable entre CiU i la PxC, que lidera al Penedès el reconegut pediatra August Armengol. Tantes ganes té de conservar la poltrona Benet Jané que permetria l’entrada de PxC al govern municipal?, seria capaç de possibilitar una plataforma estable a discursos que van en contra la convivència i l’estabilitat d’una societat tant multicultural com la vendrellenca? Artur Mas i la CatDem parlarien dels “nous catalans” i a nivell local hi hauria qui li faria la traveta?

Sembla clar que, en un moment on els nous equips de govern es trobaran amb les arques de la majoria d’Ajuntaments buides, la feina d’alguns partits serà trobar la fórmula màgica per assegurar la convivència a les nostres societats evitant la proliferació de discursos segregadors. Des del meu punt de vista, serà tant important trobar, de sota les pedres, el finançament que faci falta per acabar escoles o llars d’infants com teixir llaços d’entesa entre comunitats nacionals tant distants com properes en espais de convivència quotidians. Aquestes eleccions han demostrat que les iniciatives que fins ara s’havien portat a terme per evitar l’ascens dels discursos xenòfobs no han estat efectives i, per tant, PxC ha estès la seva influència més enllà de Vic o el Vendrell; de 17 a 67 regidors. Un senyal que alguna cosa no han fet bé els partits tradicionals.

És el moment, també, de la mobilització de la societat civil. Més enllà dels indignats que acampen a les places, hi ha iniciatives més concretes que proposen alternatives a tractar la immigració com un problema. Vic i el Vendrell ja es mobilitzen; evidentment, sent conscients que les urnes han legitimat el discurs de PxC, si que és bo que s’alcin veus que ofereixin noves propostes, noves maneres d’afrontar aquells fenòmens que, ara mateix, només han trobat respostes fallides dels partits tradicionals i respostes maximalistes i radicals que venen de la ultradreta.