Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El Repicar dels Gongs

|

- Publicitat -

Varen tornar a sonar les campanes a modus de gong a Hiroshima a la mateixa hora en que va caure la primera bomba atòmica, acabant amb la vida de sobte de mes de 140.000 japonesos. Tres dies mes tard a Nagasaki va fer el mateix sent ella de menys potencial, la segona i ultima per ara sobre la terra. Va ser el punt d’inflexio i ajuntant-l’hi el dia-D, per acabar definitivament amb la Segona Guerra Mundial. Son 65 anys els que han passat d’aquell fet, però aquesta vegada el ambaixador nordamerica John Roos ha estat present a la fita. Les guerres son horrendes i catastròfiques per la humanitat, amb aixo crec que hi estarem tots d’acord, però, en l’editorial de fa 3 dies del diari El Punt (Suposo que a l’Avui dirian el mateix: Ja m’enteneu!) tenen la barra que queixar-se i dir que va ser una barbàrie. Si que ho va ser, esclar, però gracies a aixo, avui no som alemanys. A mes, ningú a de posar en dubte res del que va succeir i atacar al pilot, creador de la bomba o planificadors estratègics militars o que els americans tenen poc respecte o no estan pas dolguts per la seva historia, per haver-ne creat tal arma de destrucció a nivell orgànic. Cal recordar que gracies a Pearl Harbor, els americans van entendre que l’enemic comú, no eren els soviètics, llegiu-n’he Comunisme, sinó el Tercer Reich i tots els seus al.liats. Que sinó hagués estat pels anglesos, francesos i americans a dia d’avui si que hi hauria un himne comú a Europa i no la versió de Miguel Rios. Potser al llarg dels anys ja no seriem com varen voler els alemanys i no canviaríem gaire de com som a l’actualitat, però diferent si que ho seriem. Les Espanyes com Itàlia era l’ultim bastió per conquerir, ja que el “Chaplin” Alemany ho volia tot i solament eren aquests un ultim escull polític a saltar. A dia d’avui el Japó encara es una potencia mundial (La Xina, ja es la primera i aixo que no es “Capitalista”, alguns diran que n’es el reformisme modern del comunisme…Jo, mes be en dic la fi d’un model tristament obsolet) i va saber aixecar-se’n i seguir endavant sense fissures i sense cap rancor. Molts hi haurien de veure-hi un mirall en aixo i reflectir-ho en als seus propis, amb aixo, vull dir que l’historia es historia. I si val caldre que dues bombes atòmiques caiguessin a la terra, encara que amb una, ja es va demostrar que es podia fer, benvingut sigui, a pesar de les víctimes i, els posteriors efectes secundaris desconeguts aleshores, però, mes val que hi passes, per a que mai calgui que en caigui ni una mes.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut