Continuen les especulacions de sobretaula al voltant del ja cèlebre empat a 1.515 vots de la CUP. Que si els favorables a Mas en realitat van guanyar de 8 vots, que si els del No haurien perdut però van posar pressió per maquillar el resultat, que si la direcció no va voler presentar uns resultats decantats cap a una o altra banda per només uns vots per evitar que es trenqués el partit… La CUP ha presentat les actes de les votacions per fer apaivagar els rumors, tot i que continua amb un silenci mediàtic extrem. La veritat només la sabrem al llibre de les memòries de David Fernàndez si mai existeix d’aquí uns anys.
Donar-li més voltes a l’empat no farà canviar-lo, ja és aigua passada i l’independentisme s’hauria de preocupar més aviat que això quedi com una anècdota simpàtica que no com el Waterloo del procés. I de moment, estem molt més a prop del segon escenari. L’any 1947 el grup de científics responsables de la revista acadèmica ‘Bulletin of the Atomic Scientists’ van engegar l’anomenat ‘Rellotge Doomsday’ -o rellotge del judici final- per posar de relleu a quants ‘minuts’ es trobava la humanitat de la mitjanit, és a dir, de la destrucció total a causa d’una hipotètica guerra nuclear. L’any 1953 és el moment, de moment, en què hem estat més a prop de la fi, perquè el rellotge marcava les 23:58. Moments com la Guerra de l’Afganistan de la dècada dels vuitanta deixaven el rellotge a les 23:57.
I el ‘Rellotge Doomsday’ del procés quina hora marca ara? Sens dubte, les 23:59. La CUP, un dels pilars del procés, està desorientada i més qüestionada que mai. Artur Mas està agonitzant perquè ara ja són veus fins i tot de CDC les que demanen nous comicis –no obstant, el president és el que més aguanta la pressió de l’ambient i del ‘deadline’ de tots els actors de la negociació-.
D’altra banda, Esquerra s’ha vist totalment desbordada a l’hora de mediar de moment. Els independents veuen com tot un esforç col·lectiu s’està a punt d’anar en orris si hi ha eleccions al març, perquè una coalició com la de Junts pel Sí costarà molt de repetir. I l’ANC, que aquest any ha mantingut un paper molt discret, ja veu com un corrent intern demana preparar-se per les noves eleccions amb una candidatura pròpia i exigint els partits que hi vagin darrere. Mentrestant, tot el soroll exterior ja dóna el procés per mort, però la realitat és que no ho està. Tot està pendent de la loteria cupaire d’aquest dissabte. Fins llavors, que ningú faci cap bajanada. Paciència.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
