“Assaig General d’una Revolta” ,magnífic llibre de Francesc-Marc Alvaro, que va ser presentat per Joaquim Nadal exbatlle de Girons exconseller i historiador i pel periodista Germà Capdevila editor de la Revista l'Esguard el passat dimecres 9 d'octubre a l'Aula Magna de la Casa de Cultura de Giració. La conferència /dissertació va estar molt bé, tant per l'autor del llibre com pels presentadors; que el 1-O va passar el que va passar perque no ho teníem tan a tocar com es podria pensar . I això va ser així per motius interns, perquè les anomenades “estructures d'estat” no acabaven d'estar consolidades i, a més, malgrat que l'Estat Espanyol sigui un estat en decadència, no es va acabar de mesurar la força , el poder i la infuència que pot tenir un Estat contra una nacio sense estat amb poca experiencia politica con és Catalunya.
Al meu entendre encara hi hauria una altra raó que pot explicar el fet de no assolir la República Catalana el 1-0 i els següents dies, tot i arribar molt lluny: la manca de reconeixement internacional de Catalunya i , particularment de la UE. Abans de l'1-0 gairebé tothom pensava, en general ,que algun Estat petit de la UE ens podia reconèixer .Que si havia de ser Irlanda, Dinamarca, Eslovènia o algun estat bàltic, però no va ser així. L'Estat espanyol va tenir una actitud “d'Estat gran”; en aquest aspecte, va arribar a comprar voluntats d'alguns Estats petits com els Bàltics – amb els diners dels catalans-.
Per altra banda, s'ha de tenir molt present -con diu sempre professor Josep.M Terricabras- que la UE actualment no existeix: està en construcció . I en conseqüència són els estats, alguns d’ells molt jacobins i centralitzat, els que tallen el bacallà i remenen les cireres Per tot això el reconeixement internacional és un peça clau per aconseguir una República Catalana lliure i avançada socialment parlant. Cal seguir persistint i també intentar convèncer els nostres amics de la UE, d'Europa i d'arreu del món que la independència de Catalunya seria útil per Europa en una zona actualment molt calenta com és l'area del Mediterrani Occidental. Cal articular una diplomàcia de butxaca ; a més de la diplomàcia de debò, per anar treballant el terreny i aconseguir el màxim nombre de catalanòfils possibles. És una tasca dura, però s'ha de fer.
