EL QUE IMPORTA

 La setmana passada em va arribar a través de la xarxa un text escrit per la Lucia Etxebarria. L’escriptora es feia ressò d’un cas viscut recentment en relació a les salvatges tisorades sanitàries. Un cop descrit el cas exposava la següent tesi, compartida per cert per un bon grapat de gent: les retallades en aquest àmbit no s’estan fent perquè les coses vagin malament, sinó perquè la sanitat és un gran negoci, i si es privatitza com per exemple passa als Estats Units, això pot generar molts beneficis a determinada gent.
I jo afegeixo que aquesta “gent” acostuma a estar molt a prop dels governs que tenen la capacitat de decidir-ho, i en alguns casos fins i tot són a dins d’aquests. Passa en la sanitat, però també en l’educació, en els serveis socials, en les qüestions relatives a la defensa…
La Lucia seguia el seu escrit fent tot un seguit de propostes de retallada alternatives a les que s’han fet fins ara a la sanitat, com per exemple: estalviar-se els 564 milions a l’any que ens costen, en subvencions, les curses de braus; no permetent que els clubs de futbol deixin de pagar els 761 milions que deuen a Hisenda i a la Seguretat Social; eliminar sous i pensions vitalícies d’expresidents de govern, sobretot tenint en compte que tenen ingressos d’empreses privades; impossibilitar que la pràctica totalitat de polítics de la dreta catalana i espanyola segueixi compaginant les seves activitats professionals i cobrant indemnitzacions públiques; retallar sous de càrrecs polítics; eliminar els privilegis en quant a la cotització mínima de jubilació que tenen els diputats del Congrés; endurir les penes i el control sobre el frau fiscal, el 72% del qual prové de les grans empreses, cosa que permetria la recaptació de 90.000 milions d’euros; eliminar el concordat amb el Vaticà, amb el que ens estalviaríem entre 6.000 i 10.000 milions d’euros.
Jo afegiria a més, entre d’altres: retallades en la indecent despesa que gasta l’estat espanyol en defensa, en el manteniment de ministeris inútils, en la salvatge despesa de les representacions exteriors espanyoles, en les subvencions injustificables a empreses privades amb beneficis, l’eliminació mateixa del Senat, la fí dels privilegis de la monarquia…i tantes d’altres!
Hem de vèncer el complex de culpabilitat que ens han inoculat els governs neoliberals. Hem de reaccionar ja. Hi ha alternatives.
Del que ha passat fins ara, no se’ns pot fer responsables de res a la gent del carrer. Però del que passi d’ara en endavant ho podem ser si seguim sense fer res.