L'operació del PSOE per dinamitar una revista i editorial independents utilitzant hàbils maniobres no havia estat la primera ni la darrera operació per neutralitzar el perill potencial del majoritari sentiment d'esquerres. Des de la seva fundació, ha experimentat la paradoxa d'ésser perseguit pel poder establert i alhora haver-hi col·laborat amb una eficiència superior a la dels seus rivals conservadors. La torna ha consistit a trair reiteradament els seus principis ideològics i les aspiracions polítiques i socials de les seves bases. Es pot fer una llarga enumeració d'exemples; planta la CNT en totes i cadascuna de les seves vagues generals revolucionàries; s'integra en la dictadura de Primo de Rivera per dissenyar polítiques laborals que la patronal mai no aplica; participa en el govern de la República en la repressió contra la classe obrera majoritàriament llibertària; frena la revolució social durant la guerra actuant al servei de la classe empresarial, i, en una estranya aliança, amb els dictats del reaccionarisme estalinista,… i més recentment, en arribar al poder amb la democràcia, estableix un seguit de polítiques neoliberals (privatitzacions, reconversions industrials, reformes exprés de la Constitució, contrareformes laborals,…) que combina amb un nacionalisme espanyol uniformador, en què passa de la defensa explícita de l'autodeterminació a impulsar signatures contra los catalanes, al costat del PP.
Més enllà de cercar raons circumstancials, faríem bé si expliquéssim el seu capteniment des d'una perspectiva profunda. Resulta temptador fer una comparació amb la Xina imperial. Al llarg de la dinastia Ming, era habitual destruir poblacions senceres dels pobles conquerits i matar la seva població, tret dels infants. A bona part d'aquests se'ls castrava i se'ls convertia en esclaus de l'estat. La desubicació cultural i educació en el si de l'imperi els conferia condició de lleials i eficaços servidors de l'estat, especialment en l'expansió de les fronteres i l'explotació dels pobles conquerits. En el món socialista, bona part provinent de classes subalternes i alienes a les altes esferes del poder, són les que acaben aplicant els mandats del poder real de castes extractives, amb una retòrica de defensa de la unitat, de l'ordre i l'estat mitjançant retòrica progressista i contradicció entre paraules i fets. Faria bé el PSC, provinent d'una tradició catalanista i popular diferents, de saber que res de bo es pot esperar dels castrats imperials, que cerquen l'esterilitat de la nació catalana.