Dijous, 29 de setembre de 2022 - Edició 1526
La República

El procés penja d’un fil

Ni uns són tan bons ni els altres tan dolents. Aquesta màxima també es vàlida en aquests moments tant delicats del procés sobiranista català. La potestat de convocar eleccions és, […]

El Dietari del Procés 06/01/2015

Ni uns són tan bons ni els altres tan dolents. Aquesta màxima també es vàlida en aquests moments tant delicats del procés sobiranista català. La potestat de convocar eleccions és, com ha recordat una vegada i una altra ell mateix, única i exclusiva del president. Això vol dir que es vesteixi com es vesteixi o es vulgui acusar a qui es vulgui acusar, al cap i a la fi només depèn d'ell anticipar les eleccions al Parlament.

Si bé es cert que malgrat la relliscada important del 9N, el president va tenir prou astúcia com per colar un gol de 2,3 milions de persones a l'estat espanyol el 9 de novembre de 2014, recuperant tot el crèdit com a líder del país i agafant aire a les enquestes després d'una magnífica conferència on va exposar un full de ruta que després només va comprar CDC; també vam advertir que aquesta embranzida es desinflaria si no sabia gestionar correctament la convocatòria electoral.

Sembla que hem arribat al cap del carrer. Després de demonitzar durant dos mesos Oriol Junqueras per no acceptar una coalició disfressada de llista unitària (faltaria la CUP, actor importantíssim a qui inexplicablement s'ha obviat), quan sembla que finalment s'accepta la proposta de concórrer amb llistes separades, Mas posa ara com a condició i 'a canvi de', que els independents només puguin anar a la seva llista i així ell pugui dir que la seva és de país. Això li asseguraria probablement la presència de gent destacada de l'ANC, Òmnium i l'AMI, deixar a ERC i CUP com a partits partidistes i, en definitiva, tornar a guanyar àmpliament les eleccions.

Això ha encès totes les alarmes. La gent ha començat a veure que a CiU també hi ha interessos de partit i sobretot por a perdre unes eleccions. Ni ERC ni la CUP, els dos partits independentistes de tota la vida, acceptaran aquesta estranya proposta perquè seria manllevar-li tot el potencial a l'opció de llistes paraigua. Si es proposava no anar junts era, òbviament, per maximitzar cadascú per la seva banda esforços per aconseguir el màxim nombre possible de diputats, i després confluir tots junts en un govern d'unitat nacional. Per acabar fent una sola llista amb independents, i els altres partits no, més val fer la llista unitària; però la de país de debò: la que inclogui a ERC, CUP, i la societat civil. La pilota segueix estant a la teulada del president.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014