Finalment s'ha produït l'esperada assemblea de la CUP. Malgrat amagar-se'n inicialment, els diputats de l'esquerra alternativa han acabat fent votar l'assemblea composta per més de mil persones que s'han aplegat al Nou Congost de Manresa per decidir quina havia de ser l'estratègia a seguir per part dels diputats electes -i potser efímerament- de la CUP. Els resultats de la votació a ma alçada han estat els següents:
–823 persones han votat per donar suport a JxSí amb un candidat alternatiu a Mas (que era l'opció que es preveia que sortiria si es votava, que és la que precisament s'està aplicant ara).
–574 s'han inclinat per anar a eleccions, precisament l'escenari que l'independentisme hauria d'evitar de totes totes.
–434 persones han donat el seu vot de confiança per investir Mas, una xifra gens menyspreable de persones que han 'representat' el milió sis-centes mil persones que van votar independència a través de Junts pel Sí el 27S.
–139 han optat per la solució inútil: esperar a veure què passa després del 20D, tot una pèrdua de temps i, en tot cas, quelcom que serà de tot menys productiu.
La conseqüència d'aquesta votació és immediata i no admet discussió: el procés acaba d'entrar en coma. Una vegada més, i responent a la tradició dels catalans, nosaltres mateixos ho deixem perdre quan ho teníem a tocar. Ara bé, està tot perdut? Encara no. Cal no cridar a eleccions tant ràpidament: falta un mes llarg pel 9-10 de gener i aquí encara poden passar moltes coses.
Si la gent de la CUP actua amb senderi, es poden agafar a la interpretació que els 434 vots a favor de votar Mas dels 1.970 vots emesos equivalen a dos diputats aproximadament, que podrien reflectir la seva postura votant favorablement el president en funcions. Aquesta seria l'única esperança en aquest sentit ara mateix pel bé del conjunt del país. Per altra banda, el president Mas haurà de prendre nota i valorar seriosament sobre si ha de fer un pas enrere o no.
Seria injust. 1.536 persones (la suma de les tres opcions contràries a la investidura de Mas) no poden decidir el candidat d'1.600.000. I encara és més inversemblant -per ser suaus- i perillós, acceptar la descabellada proposta que filtrava avui la Directa (el setmanari afí a la CUP): fer renunciar 30 diputats de Junts pel Sí per investir Pi-Sunyer, un home que apareix de forma simbòlica a la llista, que no té capacitat ni experiència per presidir un govern i menys en un moment en què es necessita algú que tingui molt clar que s'hi juga la pell, de forma gairebé literal. Estem en una negociació crucial pel país, cal fer propostes serioses: això no és un joc.
A banda dels càlculs, el cop ha estat molt dur pel país. Les paraules de David Fernández en aquesta assemblea dient que “la CUP sempre serà fidel a la llibertat de Catalunya”, han caigut com un gerro d'aigua freda i com una burla a la gent que esperava un gest de concessió dels molts que ha rebut la formació anticapitalista en els darrers dies i setmanes. Fernández també ha dit que ara toca sortir a revoltar-se al carrer. Malament, això ja s'ha fet: ara toca fer la revolució des del Parlament. La decepció s'ha generalitzat de seguida. Catalunya abaixa el cap en un moment en el que l'Estat més virulent de les darreres dècades colpeja més fort. El Principat entra en estat de coma i ningú no sap com ni quan se'n sortirà.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
