Divendres, 3 d'Abril de 2020 - Edició 617
La República

El procés català no interessa a ningú

Podrà semblar paradoxal, però després d'un llarg camí intentant tapar el conflicte entre Catalunya i Espanya en l'àmbit internacional, el ministre espanyol d'afers exteriors continua amb la mateixa línia, encara […]

Gustau Navarro Barba
Gustau Navarro Barba 11/09/2015

Podrà semblar paradoxal, però després d'un llarg camí intentant tapar el conflicte entre Catalunya i Espanya en l'àmbit internacional, el ministre espanyol d'afers exteriors continua amb la mateixa línia, encara que ha rebut cops importants a la seva política, no s'ha mogut formalment d'un mil·límetre en el menyspreu als catalans, la línia és “El procés català no interessa a ningú”, ho ha tornat a deixar clar en un esmorzar electoral a Barcelona on declara sense pudor ni rubor

el màxim èxit internacional de la candidatura de Junts pel Sí és el suport de l'1,1% dels congressistes estatunidencs.

El menyspreu, l'arrogància i la prepotència no hauria de sorprendre, vist que durant el mateix esmorzar ha fet unes declaracions contra el primer ministre britànic, que són inqualificables des del punt de vista diplomàtic,

“el govern britànic ha comès dos errors importants, permetre el referèndum d'Escòcia i obrir la porta a una sortida de l'UE amb un altre referèndum. No estic segur que el govern de Cameron pugui guanyar aquest referèndum i quedar-se a Europa, ha assegurat. Davant aquesta situació, ha apostat perquè Europa acceleri la seva construcció i avanci per convergir encara més.”

Per continuar amb un deliri quan es proposa alternatiu al Regne Unit en les relacions dels Estats Units a Europa,

“si el Regne Unit abandona Europa, Espanya podria ser un soci privilegiat dels EUA i un interlocutor de primer ordre a l'altre costat de l'Atlàntic.”

Margallo  no ha compres res de política dels Estats Units, no canviaran mai el Regne Unit per Espanya en la seva política d'aliances a nivell general, els britànics i els nord-americans han fet dues Guerres Mundials junts, les han guanyades totes dues, i malgrat picabaralles familiars continuaran mantenint aquesta unitat estratègica.

A hores d'ara no sabria dir si el ministre no en sap més o simplement intenta donar ànims a la seva parròquia, que veu com el Govern català es passeja pel món explicant quines són les aspiracions nacionals dels catalans.
L'aparell diplomàtic espanyol és potent numèricament parlant i també amb el moviment de recursos econòmics, normalment malgastats en piscines i coberteries d'argent pels ambaixadors i les seves parelles, però l'opulència dels palaus i palauets de les ambaixades d'Espanya, no amaga la nul·la influencia i la manca de credibilitat d'un estat del qual no et pots fiar com a soci…

Per llegit tot l'article aneu a Geopolitica.cat

Relacionats