Divendres, 7 d'agost de 2020 - Edició 743
La República

El president ignífug

Mentre la campanya per a les eleccions al Congrés fa les primeres passes, el procés segueix en un segon pla. Bé, un segon però primer pla, perquè Catalunya és un […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 05/12/2015

Mentre la campanya per a les eleccions al Congrés fa les primeres passes, el procés segueix en un segon pla. Bé, un segon però primer pla, perquè Catalunya és un dels eixos principals de la que podria ser la darrera campanya dels nostres compatriotes al país veí.
 

Avui Anna Gabriel i Julià de Jòdar han volgut posar el contrapunt a la punta d’optimisme que s’ha viscut aquesta setmana després de la bona nova de l’article de David Fernández, que ha esdevingut una espècie de far en la boira.
 

És cert, l’assemblea serà qui decideixi finalment sobre la investidura o el pacte en global cap a la independència. Això és bo per a la CUP ja que pot ajudar-los a justificar davant la militància el ‘gir’ de guió. Per a la resta del país és molt perillós perquè no és el mateix que decideixi una assemblea que no té la mateixa informació i sensacions que els negociadors directament, que aquests diputats delegats.
 

Si prenem com a referència el debat nacional de Manresa, només hi ha 400 vots de diferència entre els contraris a “investir Mas”, i els favorables a fer-ho que hem de capgirar per poder-nos governar. Si tal i com sembla a data d’avui els polítics de JxSí i la CUP arriben finalment a un pacte, caldrà que els diputats de la CUP el defensin amb convicció a l’assemblea definitiva el 27D. Si l’assemblea tombés l’acord, Catalunya rebria un cop –potser- definitiu.
 

Sembla però que Anna Gabriel i Julià de Jòdar, els més contraris a l’acord, busquin crear inquietud, transmetre que segueixen estant disposats encara a trencar-ho tot –passant per sobre de les conseqüències- i recordant el que ja sabíem (i temem): que el 27D un conjunt de persones poc representatiu en nombre però poderós en decisió, tindran la capacitat de decidir sobre la continuïtat del procés.
 

Però si l’Assemblea dóna el vist-i-plau a l’acord després de dos mesos de les eleccions, feixugues negociacions, agres disputes i molts, molts nervis per part de tothom (els mitjans tristament els primers), ben bé es podrà considerar que Artur Mas és el president ignífug. El president amb una capacitat de resistència més gran per salvar-se dels focs que l’assetgen, l’únic capaç de treure’ns de la crema de l’Estat que portem patint des de fa segles.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats