Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El possible Brexit porta l’Estat espanyol a la ratlla de l’esquizofrènia

|

- Publicitat -

Els poders fàctics de l’Estat espanyol estan desbordats. L’auge de Podemos a les enquestes els fa augmentar el neguit sobre un possible referèndum d’independència català. Com a mínim, de portes enfora, ja que internament, deuen ser saber que ni molt menys els de Pablo Iglesias tindran prou força com per provocar-lo. Al Senat, el PP té força números per tornar a ocupar la majoria absoluta, mentre que al Congrés un pacte Podemos-PSOE potser hauria d’implicar fer Iglesias president, si queda per davant. En qualsevol cas, si en el millor dels mons els socialistes impulsessin un govern d’esquerres, el líder de la formació lila ja ha dit que no posaria el plebiscit de línia vermella.

Amb tot, és un factor extra de neguit, sumat al del procés, que des del 27S s’ha incrementat, malgrat els pugui donar la sensació que el tenen mig controlat fruit de les desavinences internes de l’independentisme. El que ja els ha fet acabar d’embogir, però, ha estat el possible Brexit. I més després que aquest dijous el primer ministre britànic, David Cameron, hagi anat a fer campanya a Gibraltar pel Sí a la UE.

Publicitat

En aquest sentit, José Manuel García-Margallo ha dit que si el Brexit es produeix, Espanya demanarà la sobirania compartida del famós penyal, mentre que Mariano Rajoy ha clamat: “Gibraltar és espanyol guanyi el ‘Brexit’ o perdi”. Un excés de furor nacionalista que es desperta davant l’escletxa que han vist per recuperar el territori. Així, la conclusió és que, tot i que oficialment Espanya desitja que el Regne Unit es mantingui amb Brussel·les, està esperant a que se’n vagi per intentar fer perdre territori a Londres aprofitant l’avinentesa. Just com els independentistes escocesos. Margallo i Sturgeon units, ironies de la vida.

Sobre el probable abandonament britànic del club dels 28, Margallo també ha dit que si es consuma, no s’acaba el món perquè existeix la possibilitat de signar acords bilaterals entre la UE i països tercers, com és el cas de Noruega. Un canvi diametral de discurs respecte a les amenaces respecte a la independència de Catalunya. No se suposava que, davant la possibilitat que el Principat surti de la comunitat, havia de vagar per l’espai sense reconeixement i a quedar exclosa de la UE pels segles dels segles? 
 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

 
Publicitat

Opinió

Minut a Minut