Diumenge, 1 d'agost de 2021 - Edició 1102
La República

EL PODER DEL NOSTRE CONSUM

Recentment, i degut sobretot a la proximitat del Nadal, ha rebrotat a la xarxa una campanya viral que demana el següent “Fem un propòsit: comprar els regals de Nadal a […]

Bernat Valls
Bernat Valls 29/10/2012

Recentment, i degut sobretot a la proximitat del Nadal, ha rebrotat a la xarxa una campanya viral que demana el següent “Fem un propòsit: comprar els regals de Nadal a petites empreses i autònoms. La veïna que ven per catàleg o per internet, l’artesà que fa bijuteria, l’amiga que té una botiga al barri, el pastisser que fa els torrons artesans, el noi que té la paradeta del mercat… Fem que els diners arribin a persones comuns i no a grans multinacionals. Així, més persones tindran un millor Nadal. Si et sembla una bona proposta, copia i enganxa-ho. Recolzem a la nostra gent.”
És una iniciativa interessant, justa i absolutament pertinent. Com ho han estat la resta de campanyes i d’accions que s’han promogut des de diferents àmbits aquests darrers anys, algunes de les quals provinents d’associacions empresarials com l’Adeg, i que tenen el denominador comú de potenciar la nostra responsabilitat social mitjançant la pràctica d’un consum just i solidari amb el nostre entorn més immediat.
Per la meva activitat professional, fa bastants anys que estudio les tendències i els impactes del nostre consum, especialment quan aquest es produeix en relació als productes de proximitat, i molt concretament en els impactes econòmics i socials d’aquesta pràctica. En ocasions, mitjançant conferències i articles, he pogut difondre els efectes beneficiosos que suposa pel conjunt de l’economia d’un territori, el fet d’efectuar una compra responsable, tenint en compte valors socials i d’identificació amb el col·lectiu social al qual es pertany. De tota l’experiència acumulada he acabat reivindicant-ne la seva pràctica i extraient tot un seguit de conclusions que són pertinents en el tema que ens ocupa.
Per una banda, no som suficientment conscients del poder que tenen els nostres hàbits individuals de consum de modificar la realitat (escollint comprar unes coses enlloc d’altres i a un tipus d’establiment per davant d’un altre). Aquesta capacitat no afecta només a les transaccions comercials, sinó que fa referència més àmpliament a la incidència que produïm en la configuració del model de societat en el que ens movem. En certa manera és l’actualització, als nostres temps, del concepte d’Adam Smith de “la mà invisible que mou el mercat”… i la societat hi afegiria jo.
Una altra de les conclusions extretes és que, perquè aquestes accions basades en la reeducació del consum tinguin un impacte real i sobretot efectiu, s’han de sostenir en el temps. No es poden concebre com a una actuació puntual i determinada en un període de temps. S’han d’orientar a que el canvi d’hàbits es mantingui en el temps i que la seva pràctica serveixi per sensibilitzar a molta més gent. Sinó, molta gent que respon a una crida puntual d’aquestes característiques ho acaba fent per rentar-se la consciència, oblidant-se per sempre més dels beneficis socials que podria generar la seva actuació si fos persistent en el temps. O fins que se li torni a demanar, quan arribi el Nadal o alguna altra data assenyalada.