Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

El poble castigarà els corruptes i no els votarà

            No entenc  què passa  a la nostra societat… o ho entenc massa… però no ho vull entendre. Preferesc pensar que no sé fer anàlisis polítiques. Preferesc no entendre ni […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 16/02/2015

            No entenc  què passa  a la nostra societat… o ho entenc massa… però no ho vull entendre. Preferesc pensar que no sé fer anàlisis polítiques. Preferesc no entendre ni un borrall de política. Segurament és això el que em passa, però m’arriba la informació i pretenc no augmentar la meva formació en el tema. Ja és ben hora de dir què és el que no entenc. Doncs el que no em passa pel cascabòs és que un partit farcit de persones corruptes i que en té moltes altres de sospitoses, que segurament també ho són… de corruptes, però que des del punt de vista legal han de passar per presumptes… que tengui tants de seguidors. No entenc com és possible que aquest partit continuï guanyant les possibles eleccions a totes les enquestes, aquí i a Madrid. Que solament hagi perdut uns milers de vots, però que continuï essent el cavall guanyador. No entenc què li passa a la gent.

            No comprenc com és possible que un partit que basa tota la seva estratègia a repetir una vegada i una altra les mentides, que li surti tan bé, i que doni la raó a aquells que diuen que una mentida repetida un miler de vegades arriba a considerar-se una gran veritat. Quan sentia dir això, no m’ho creia… a vegades em feien dubtar… però no m’ho vull acabar de creure. No entenc que un partit que es posa en evidència que ha fet tantes coses il·legals, encara que no es puguin demostrar del tot, com en el cas Bárcenas, no sigui castigat pels electors. No puc entendre com els dirigents d’un partit manipulat pels poders econòmics, i que obeint-los vol privatitzar la sanitat i l’educació, diguin que són el partit dels treballadors i que alguns d’aquests els creguin.

            Si fos una persona que tengués una gran formació política m’atreviria a enunciar una tesi. Si fos una persona molt erudita i hagués fet múltiples lectures sobre el tema pot ser hauria descobert que algú ja ha dit el que estic pensant, però em sembla que ni essent el que he dit primer, ni el que he dit en segon lloc, m’atreviré a enunciar una hipòtesi. Els votants de la dreta són crèduls i molt poc crítics, tenen fe en els seus líders polítics i no posen en dubte massa el que diuen ni el que fan. Les coses positives que els anuncien són més que suficients, perquè continuïn creient-hi. En canvi, els votants de l’esquerra són molt més crítics davant els líders polítics i posen en dubte tot el que diuen i fan. En principi solen creure-hi, però davant el més petit error que puguin comprovar o verificar, els castiguen i els giren l’esquena. El partit, considerat d’esquerres, PSOE, encara que hi hagi votants d’aquesta ideologia que no s’ho creguin, ha fet unes quantes errades monumentals, i la major pot ser haver actuat com a un partit de dretes, per tant, ara davant un Podemos, les idees del qual pareixen d’esquerres, cosa que no passa amb totes les persones que el volen representar, i com que encara no ha patit el desgast del poder, està acumulant vots dels altres partits d’esquerres, i no en captura cap dels partits de dretes. Si els votants d’esquerres no fossin tan crítics, segurament això no passaria i no es produiria aquesta divisió tan letal.

            De totes maneres, he de dir que és molt interessant que la gent sigui crítica i no crèdula, i que l’educació (l’escola i majoritàriament la privada) segurament és culpable d’aquesta credulitat, i aquest tipus d’escola és el que vol potenciar el PP amb la LOMQE, ja que aquest partit és el que es beneficia d’aquells que només saben dir amén, o dels que cerquen o obtenen guanys immediats per haver votat la ideologia adequada.

            A més a més, i de tornada de qualsevol desig d’especialització en política, preferesc la hipòtesi dels votants que creuen en els seus caps com les persones que pertanyen a una secta que creuen cegament en els seus líders, que establir una altra possible hipòtesi, que em va circular per la meva ment després de sentir una conversa entre dos desconeguts dins un autobús. Un mostrava el diari a l’altre, segurament amb qualque notícia sobre polítics corruptes, i li deia, aquests són els que tu votes, no fan res més que robar. I l’altre li contestava que encara robaven poc, que tothom feia i faria el mateix, i que ell els continuaria votant, especialment si li deixaven robar un poc a ell. Aquesta conversa la vaig contar a una persona coneguda i aquesta va afirmar que aquest pensament estava molt generalitzat.

            Conclouré que no em vull acabar de creure ni la hipòtesi dels crèduls ni la dels que pensen que tots són lladres, tampoc no em vull creure el que diuen les enquestes; preferesc pensar que el poble castigarà els corruptes, que sabrà bé qui són i que no els votarà.