Dimarts, 20 d'octubre de 2020 - Edició 817
La República

El poble al poder legislatiu i els polítics a l’executiu?

Destruir la unitat dels partits independentistes ha estat l’estratègia de fons de l’Estat espanyol en tot aquest procés, posant pals a les rodes a totes les iniciatives catalanes però sense […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 05/07/2015

Destruir la unitat dels partits independentistes ha estat l’estratègia de fons de l’Estat espanyol en tot aquest procés, posant pals a les rodes a totes les iniciatives catalanes però sense la contundència suficient com perquè hi hagi una revolució al Principat. I fins fa una setmana, l’estratègia semblava haver-los sortit brodada. Ara bé, la reacció de tan partits com entitats sobiranistes d’aquests últims dies dóna esperances pel ressorgiment d’una unitat més forta que mai.

CDC proposava una llista encapçalada per la societat civil amb polítics convergents, l’ANC ho veuria bé però amb polítics de tots els partits, ERC i la CUP deien que es podrien avenir a una només de la societat civil, sense polítics i Òmnium parlava d’una llista civil però un govern amb representants polítics. De sobte, posicionaments molt propers, fruit d’una possible desfeta el 27-S.

Partits i entitats es tornaran a seure els propers dies, en què hauria de sortir la fórmula que ho combinés tot. Veient els posicionaments de tothom, seria possible una candidatura unitària sense polítics, però amb el compromís que es conformés després un govern de concentració amb, com a mínim Artur Mas, Oriol Junqueras i algú de la CUP, que podria ser David Fernández? Qui fos número 1 de la llista civil seria president de la Generalitat, però podria fer un executiu no amb diputats electes, sinó amb polítics de CDC, ERC i CUP. Muriel Casals ha parlat aquest diumenge d’una presidència honorífica i d’un conseller en cap –per exemple Artur Mas?- que governi. Podrien ser la conselleria de governació i la figura del portaveu per ERC i la CUP?

D’aquesta manera, el Parlament faria la funció que li toca i que mai fa: ser l’òrgan de control del govern. El fet que el partit o coalició que formen majoria al Parlament ocupin també el govern sempre desvirtua la cambra de representants, que és més aviat una eina de l’executiu i no una eina de pressió. Aquest no seria el cas: el poble es faria amb el Parlament, com ha de ser, i els polítics governarien, que és la seva tasca, tot i que el president de la Generalitat els podria destituir en qualsevol moment. Això evitaria perdre valors com el president Mas, Junqueras o fins i tot David Fernández. D’altra banda, el pol que envolta Podemos es quedaria sense arguments: ni podrien dir que són la candidatura del poble -ja que se sustentarien gràcies al partit de Pablo Iglesias i a ICV-, ni el discurs anti-CDC tindria cap sentit, ja que Convergència no es presentaria als comicis formalment.

Aquest diumenge tant Marta Rovira com Josep Rull han dit que els partits i els líders polítics han de continuar en aquest procés, però que es pot discutir sobre quin paper han de fer, una afirmació que la CUP hauria de comprar pel posicionament mantingut fins ara. Estan més a prop que mai, i falta reblar el clau amb unes negociacions sobretot discretes. Repetir els errors del passat pot costar més car que mai. Una solució com la que proposem avui al Dietari seria fer política en majúscules. Una enquesta d’Òmnium publicada aquest cap de setmana hi dóna 75 escons i un 49,1% de vots. La revolució és possible.

Mentrestant, aquest diumenge Grècia també ha optat per la revolució per desafiar l’amo: un 60% de votants han votat No a les mesures econòmiques de la troica. El futur és incert, però la dignitat dels grecs és més alta que mai. La dels catalans també ho ha de ser. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 

Relacionats