Molts us haureu fixat que l’imatge que acompanya aquest bloc es la de SI. Fins fa pocs dies en el moment de reactivar-l’ho, l’imatge mostrada era de Reagrupament.
Des de Gener d’enguany vaig pagar la meva quota anual per afiliar-me’n a Solidaritat, encara que segueixo pagant la meva quota de Rcat, ja que es una associació ciutadana vers l’independentisme que es presenta també en període d’el.leccions i, aixo no comporta cap problema encara que per alguns si.
Però, que m’ha impulsat a anar cap a Solidaritat en l’àmbit municipal, es ben senzill, l’apropament i final coalició amb ERC a diverses poblacions i principalment a la ciutat de Mataró.
Sabem que la clatejada al Parlament d’ERC els hi fa témer el pitjor ara en les municipals i, quan veig un partit històric com ells tinguin que fer aquestes maniobres per salvar-se’n i rentar-se la cara per fer coalició amb escissions d’ells mateixos per “sumar”, quan haurien de haver sumat al Parlament (però, el paraigües de diputats els enfortia) i no ara de corre-cuita, m’indigne profundament.
ERC aquí a Mataró tornara al Sr.Baron al consistori com alcalde i, els meus companys Rcat una vegada siguin dins, lamentablement tindran el mateix pes que una mongeta sobre una botifarra. Molts d’ells eren d’ERC abans de anar cap a Reagrupament, jo no i, no tinc perquè flagel·lar-me’n l’esquena per fer el que he fet.
No soc d’esquerres i menys d’aquesta esquerra, aixi que prefereixo estar en un projecte nou i engrescador en el present i futur. L’Unió hauria d’estar amb les forces noves independentistes i deixar a ERC que voli sol i s’estampi sense paracaigudes.
L’anima per alguns te un preu, jo no en el tinc, però, la meva pàtria i identitat política no la venc per res del món i, sino com deia en Churchill: Embarquem-nos i Partiu!.
