Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

El nou pop català

El rock i el pop cantats en català viuen una època daurada, ara més que mai. Cada cop són més els grups i cada vegada neixen més bandes dedicades al […]

Daniel Ruiz-Trillo
Daniel Ruiz-Trillo 03/12/2009

El rock i el pop cantats en català viuen una època daurada, ara més que mai. Cada cop són més els grups i cada vegada neixen més bandes dedicades al pop que canten en català, que treuen discos i que fan concerts arreu. Alguns ja han despuntat o comencen a despuntar i d’altres encara no són gaire coneguts. Però tots ells treballen amb fermesa i dignitat, a bon ritme i amb bones maneres. El rock i el pop catalans ja no són cosa de quatre i els grans clàssics, ara desapareguts o separats, ja tenen substituts. Només Els Pets perduren després de més de 20 anys al capdamunt.
Grups com Manel, els Amics de les Arts, Sedaiós, Dept, Angelina i els Moderns, Tiu i alguns altres renoven l’escena catalana i li donen més aire, més esperança i més diversitat. N’hi he per triar i remenar, per tots els gustos i de tots colors. Tenim guitarres, veus melòdiques, dones que canten, ritmes i melodies que s’enganxen i moltes ganes de suggerir i d’arribar.
Per sort, Antònia Font i Joan Miquel Oliver no són els únics, tot i que potser continuen sent els número u, els primers i els més poètics. Els altres els segueixen i tots plegats ens fan veure que la música, com la matemàtica i la lògica, és esdrúixola.