‘El nostre President no es deu ni al Rei d’Espanya ni a la seva Constitució’

El Min­istre espanyol de Justí­cia, Rafael Català, i el d’Interior, Jorge Fer­nán­dez Díaz, ahir al matí van ame­naçar al nos­tre pres­i­dent Car­les Puigde­mont si no prome­tia el càr­rec comprometent-​se a com­plir la Con­sti­tu­ció Espany­ola. I aque­sta ame­naça és un error, demostra que no coneixen al nou Pres­i­dent i el més impor­tant, ara queda tocada una veg­ada més impor­tant la seva cred­i­bil­i­tat i autori­tat a Catalunya. I és que què faran ara a part d’estudiar si ho poden impug­nar? Les seves ame­n­aces ja no ens fan por.

 

El pres­i­dent Puigde­mont va ser coher­ent amb el que pensa i amb qui l’ha ele­git Pres­i­dent prom­e­tent fideli­tat a la vol­un­tat del poble de Catalunya rep­re­sen­tada al Par­la­ment. És un gest, però un gest molt valent i molt indi­catiu de cap a on anem ara, de l’escenari actual. El nos­tre Pres­i­dent no es deu ni al Rei d’Espanya ni a la seva Constitució.

 

De gestos en vam veure d’altres ahir a Palau. Per exem­ple la no presèn­cia de la Ines Arri­madas o de Xavier Gar­cia Albiol que van demostrar el mateix nul respecte insti­tu­cional que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, diu­menge, no assistint al ple d’investidura.

 

Encara més gestos, els no aplaudi­ments del Min­istre de l’Interior Jorge Fer­nán­dez Díaz i de la Del­e­gada del Gov­ern Espanyol, Llanos de Luna. Ni van aplaudir ni es van posar de peu. De fet, no es van moure en tota l’estona fins al final que van marxar depressa. La seva cara també va ser delata­dora, no només perquè era de pomes agres, també men­tre sor­tien de Palau entre xiulets i crits d’independència, que feien cara de saber que aque­lla prob­a­ble­ment seria la dar­rera veg­ada que creuar­ien aque­lles majes­tu­oses portes. Adéu als dos i bon dia a tothom!

 

www.ericbertran.cat