Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

El nostre eix social

L'eix burgés i acomodat de la societat catalana va passar a fer-se notar, fins on es podia, com una determinada catalanitat, primer com seguint una moda que quedava be i […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 15/12/2015

L'eix burgés i acomodat de la societat catalana va passar a fer-se notar, fins on es podia, com una determinada catalanitat, primer com seguint una moda que quedava be i que es mostrava sense masses escarafalls, i desprès amb l'aparició d'alguns agosarats, tots sabem com. Ja amb la «llibertat constitucional» va agafar un clar to catalanista, però encara «sense fer massa soroll», com sense voler marcar perfil.

El posterior desenvolupament d'una malparida i desprès malportada autonomia, ha anat desviant aquest eix de rotació de la societat catalana cap a una sobirania, que no s'ha pogut escriure en lloc, fins que, la radicalització i la re-centralització de l'Estat, portada al seu màxim exponent imaginable pel PP, ha traçat el camí del desig de independència, encara que només sigui per a poder existir com el que som.

Aquest sentiment, actualment, estaria molt present en una meitat d'aquest eix de la societat catalana i, amb tots els matisos que es vulguin, ja hi forma part.

Ara, desembre del 2015 i amb les eleccions estatals a tocar, comencen a sortir del forn -o dic per les cuines que cadascú utilitza- les famoses, i sembla que inevitables, enquestes. Fins aquí, res de nou que no haguem pogut veure, i sofrir, en totes les campanyes electorals però, la sorpresa sorgeix, si més no per a mi, quan es veu que aquest eix majoritari, de cop i volta, ha variat tan i tan, no només per veure'l fragmentat, si no perquè hi agafen espais en el seu nucli partits en els que l'anti-catalanisme és la seva principal «vàlua».

Es fa rar veure que la majoria, representada per la dreta catalana de CDC, abans CIU, amb totes les seves pegues i possibles mutacions, pugui quasi be cedir l'espai a un partit com Ciudadanos -tot i nèixer aquí, a mi no m'enganyen amb el «Ciutadans»- que, si alguna cosa pretén i mostra obertament és, clar i català, espanyolitzar Catalunya i diluir-la en el mar de la uniformitat, negant la seva singularitat històrica-cultural i justificant el crònic espoli fiscal per la injusta i mal interpretada solidaritat.

 

Relacionats