En menys d’una setmana pare i fill s’han enfadat i han trencat amb l’estricte protocol per mostrar la seva prepotència. Els que van ser assenyalats i posteriorment elevats pel dictador, caminen clofolls i ferms per davant d’una societat que llegeix, evoluciona i recorda.
A l’estat espanyol el vassallatge existeix i quan un republicà retreu la seva condició desigual el monarca li etziba que ha “aconseguit un minut de glòria”. La superioritat reial res té a veure amb l’excel•lència, sinó amb el passotisme d’un poble, la supèrbia d’una família i l’egoisme analfabet de l’entorn que l’envolta.
El rei d’Espanya, Joan Carles, s’està fent gran i considera que la premsa el presenta en un estat de salut pitjor del que està. Fa una setmana va pixar fora de test i va dir que “el que us agrada és matar-me i posar-me un pi a les tripes cada dia”. Una setmana més tard el protagonista és el seu fill, Felip de Borbó, que després d’escoltar els “desitjos” d’una jove republicana li diu que “ja has tingut el teu minut de glòria, això no arriba enlloc”.
Per dignitat la monarquia ha d’acabar, s’ha d’apagar. Els reis veïns saben que han tocat sostre i per això aquest nerviosisme evident i públic. El súbdit mor i esdevé ciutadà, és qüestió de temps.
Twitter LLFR
