El negoci de la Politica

El negoci de la política
Sovint ens sentim petits i impotents , quan hom voldria poder convèncer a qui te el poder de decidir sobre una part del futur dels ciutadans , que dia rere dia lluiten per forjar una solvència que garanteixi el benestar i la convivència per a presents i properes generacions , tenint en compta que les proppassades , que no gaudien de TV, d’internet com tampoc de cotxe , i molts pocs es podien dutxar, i que els boscos era la principal font subministradora d’energia domestica , i de bona part de l’industrial , gràcies a aquella gent que amb el seu esforç i enteniment foren capaços durant segles , de viure del bosc , convertint-lo en jardí , que el progrés a condemnat a la mes dramàtica situació , com es el risc de ser cremat sense control , a diferencia de com ho feien els que en tenien de viure .
Actualment, la única indústria que encara depèn del bosc, es la indústria surera, principalment la que es dedica a la fabricació de taps per a vi i cava , i altres articles que encara confien en aquest be de la natura; (perquè el ”polispan” a substituït l’aglomerat de suro , en perjudici del sector i del medi ambient), però a mi , tot i que ja no soc consumidor d’aquest exquisits xarops , em preocupa la manca d’interès per el desenvolupament per la continuïtat de la producció del suro, que si ningú es preocupa de mantenir una mica net el sotabosc , i pelar els “pelegrins”, (primera pelada de l’arbre o “suro”) ; perquè això portarà , que al final el bosc morirà cremat ; i jo voldria saber , qui ha de tenir mes interès , perquè això no succeeixi.
Tants aturats que malauradament tenim en aquest país, i tants milions d’euros que es malmetem per mantenir polítics , que només escalfen cadires , perquè els partits puguin cobrar milions d’euros de subvenció cada any, del PGE, (132.080.010’01€’ any 2008). mes el que costa mantenir els aturats , amb tot el dret del mon , i que no es pugui solucionar un mínim la situació del benestar i la previsió d’incendis , crec que es per començar prendre’s la política amb una mica mes de honestedat. A totes aquestes incongruències , i trobarem la resposta , si tenim en compta com s’ha portat a terme la tant mal intencionada anella de les gavarres, que des del primer moment de la recopilació de la proposta que dormia durant molts anys als calaixos del govern, i que el pas del temps , exigia un nou estudi i un nou plantejament, fou imposada per criteris personals , i no per consens públic, perquè quan s’han pogut fer al·legacions , ja estava tot dat i beneit, per mes que el benvolgut intel·ligent i gran orador Joaquim Nadal ens vulgui fer combregar amb rodes de molí als baixempordanesos; avui ja ha escopit allò que feia temps que li donava ànsia de posar en coneixement dels ciutadans de part de la comarca del baix Empordà , en concret de La Bisbal i els pobles afectats per les propostes que restaven per la definició de “l’autovia de La Bisbal d’Empordà”; passarà per el Sud de La Bisbal, a fregar les gavarres i a tocar de nuclis habitats ; que Deu i faci mes que els polítics.
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 8-4-2009 T/.972640762