De veritat. Els que el coneixeu ho sabeu de sobres, i els que no el coneixeu us adonaríeu de seguida. És un crack. No parlo només a nivell personal. És un crack de la música.
Composa i adapta cançons genials, i té un do especial amb la bateria. Dit això, ell em disculparà, tinc dubtes sobre si el contractaria per a la meva empresa. Bé, si l’empresa fos meva i amb els meus diners, segur que sí, però si no fos meva, amb els diners dels altres, no ho sé. És un tema formal, estètic, les coses no només han de ser, sinó també semblar, correctes, imparcials i meritocràtiques, pel bé d’ell, meu i dels altres.
I si fos vicepresident de la Generalitat? Doncs em sap greu, també tindria molts dubtes per contractar-lo com a músic, a menys que destaqués molt, i amb diferència, respecte la resta. Injust per ell? Potser sí, però com a vicepresident de la Generalitat, a part del meu amor fraternal, em deuria també als electors que m’han fet confiança i al poble en general, que podrien interpretar que l’elecció no és purament meritocràtica.
Dit això, potser sí que el contractaria com a músic, ja que tothom sap que és un crack. Ningú dubtaria que l’he contractat per la seva excepcionalitat com a músic, no perquè és germà meu. La pregunta és si el contractaria com a representant de “l’ambaixada” catalana a Anglaterra. Això ja seria més difícil justificar-ho. Parla un perfecte anglès, té molts contactes a Anglaterra, i no tinc cap dubte que ho faria de primera. Però no té experiència en relacions internacionals, i per aquesta posició podria trobar algú tan o més preparat que ell.
No et sàpiga greu, Joan, que tot i que depengués de mi, no series el representant de Catalunya a Anglaterra. De fet, amb bon criteri, si t’ho proposés, tu mateix em diries que no és bona idea, encara que creguessis que ho pots fer molt bé.
Mans netes, no? No conec a l’Apel•les Carod. Deu ser bona persona, llesta i preparada. Deu estar sobradament preparat per altres funcions, però no em sembla el megacrack, per falta d’experiència internacional, per representar Catalunya a França. En aquests casos, quan no està clar que és el millor candidat amb diferència, el germà no és la millor opció. El germà representa, a ulls de molta gent, una classe política que és més del mateix.
Diuen que tots els polítics són igual, i els fets tendeixen a demostrar-ho. No és cert. N’hi ha molts d’iguals, però n’hi ha molts que no són com ells. Una altra forma de fer política ha de ser possible.
Ells sabran el que fan. No en el meu nom, però.
Mans netes.
