Vella política al poder i noves eleccions espanyoles a la cantonada. És la conclusió de la reactivació dels moviments aquesta setmana per trobar una solució a l’atzucac de la investidura. Després de setmanes d’especulacions, Ciudadanos, PSOE i Podemos s’han reunit aquest dijous per mirar si hi havia alguna opció d’explorar algun pacte. El partit de Pablo Iglesias ha dit que no, perquè les altres dues formacions no es volen moure del seu document.
A més, el líder de la cèlebre cua portarà a consulta entre la militància l’acord entre socialistes i ‘naranjitos’ –però sense preguntar el sentit del vot dels seus diputats en aquest escenari- i d’altra banda l’opció que defensen ells. Plantejat així, no fa falta que facin la votació, perquè el resultat serà obvi. Vella política: recorda a la consulta que va fer Unió el juny passat on no es va preguntar sobre la independència.
També símptoma de vella política és l’actitud de Ciudadanos i el PSOE, que ja han carregat durament contra Podemos a qui han acusat de la mateixa inflexibilitat de què se’ls acusa a ells. La culpa és de l’altre, i que quedi clar sobretot per si hi ha noves eleccions. Un fet que cada vegada és més a prop, ja que sembla que el ‘pacte de perdedors’, com l’anomena el PP, no serà possible, i un PSOE-Podemos tampoc ja que necessiten dels independentistes. Però sobretot, per l’actitud dels populars que, sense moure un dit, esperen que els socialistes a l’últim moment cedeixin. El paper de Rajoy no és ja vella política, sinó no-política.
No obstant, quedant 24 dies, no s’entendria que Sánchez donés la presidència al PP a corre-cuita i després de tres mesos negant-ho… Excepte si comencen a haver-hi reunions públiques ja per anar conscienciant la parròquia. Si hi ha nous comicis, tot plegat podria acabar amb un descontentament absolut dels electors de l’Estat sobretot amb el desgavell generat per la irrupció dels nous i, com tota la vida a Espanya, el pèndol es podria tornar a moure i per recular a la posició anterior. En aquest cas, al de bipartidisme més fort que mai.
Tenint en compte el contrast amb la política catalana, en evolució i canvi des de fa ja uns anys, és ben cert queel serial espanyol propi de vella política és un argument més per a la independència. A més, en cas de nous comicis el referèndum de Podemos s’aguantarà menys que mai, ja que està demostrat que ni sumant amb el PSOE és possible. Alguns indecisos acabaran creient que la plena sobirania de Catalunya és la millor per esgotament amb la ‘marca España’.
Vaja, el mateix motiu pel qual durant els últims anys molts ja han virat cap a aquests postulats. Que els partits espanyols segueixin badant, i veuran com quan reaccionin serà massa tard. No pel full de ruta, que estarà ja avançat, sinó perquè en la propera votació, la xifra que fa tremolar tots els estaments de l’Estat ja superarà els 2 milions. I amb escreix.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
