Diumenge, 8 de Desembre de 2019 - Edició 500
La República

El mal fet és immens

Algú es pensa que amb la sentència dictada s'enterra per sempre més el problema més important que té l'Estat ?. Els jutges ara podran respirar alleugerits. Han resolt la seva […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 16/10/2019

Algú es pensa que amb la sentència dictada s'enterra per sempre més el problema més important que té l'Estat ?.

Els jutges ara podran respirar alleugerits. Han resolt la seva feina. Però la que té per fer el Madrid-govern resta intacta, més enverinada si cal, i torna a l'escenari d'on mai tenia que haver sortit. En seu parlamentària, políticament, on s'ha de resoldre, i no és així per art, principalment, del legislatiu anterior, el de Rajoy que, per droperia i sentit d'Estat “0”, va traspassar la patata calenta al poder fiscal i judicial per resoldre allò que no li pertoca.

A partir d'ara, la poc consistent democracia española es podrá gestionar amb normalitat, sabent i notant que hi ha una bona meitat d'una part tan important i determinant per España, com es Catalunya, totalment desconectada i en contra ?. 

Vuitanta quatre anys després es repeteix la història. Llavors la condemna al president Companys i a sis dels seus consellers va ser per rebel·lió. Ara, la condemna al govern en ple, menys els que van marxar a l'exili, és per sedició.

Això marca una diferència a l'hora d'aplicar condemnes, malgrat les mans i mànigues que s'han fet perquè el “delicte” fos exactament el mateix. No ho han aconseguit, però l'efecte d'injustícia és el mateix. 

És la judicialització i condemna d'unes persones, electes, que van intentar cumplir el programa electoral presentat, sense cap mena d'impugnació prèvia ni posterior. La presidenta del Parlament per complir amb el seu deure, que és donar la paraula a qui la demana. I a dos líders socials per haver conduït manifestacions multitudinàries, de més d'un milió de persones, sense haver “trencat cap plat”.

Això, que es veu i no s'entén a fora, no hi ha ningú a la resta d'España que ho expresi públicament ?. A tothom a la resta d'España li és indiferent aquest gran disbarat ?. Els molts ciutadans que manifesten la seva disconformitat poden sentir-se “agermanats” amb els que no diuen res ?.

Això és “la unidad” d'España, i així es defensa i es manté  ?.

No s'hauria de demanar i depurar responsabilitats a qui va donar peu a aquest gran disbarat ?.

Pot ser que es quedi en ells la seva culpa i mentida posterior en seu judicial ?.

El mal fet és immens i toca de mort la, ja de per si, feble relació entre España i Catalunya. Mentre Madrid no distingeixi entre encaix i submissió el problema seguirà vigent, enquistat i obert a incrementar-se i agreujar-se més i més, i la imatge a l'exterior d'España no queda com la què es vol vendre interiorment.

 

 

Relacionats