Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

El Ghetto del sr. Bofill

En una entrada al seu blog titulada "El ghetto espanyol", Hector López Bofill retreu la poca gosadia de les autoritats democràtiques en el propòsit d’integrar la població immigrada provinent d’altres […]

Els altres andalusos
Els altres andalusos 04/06/2007

En una entrada al seu blog titulada "El ghetto espanyol", Hector López Bofill retreu la poca gosadia de les autoritats democràtiques en el propòsit d’integrar la població immigrada provinent d’altres terres d’Espanya. El que ell creu que s’hauria d’haver fet, el "model imparable" d’integració social,  és una assimilació forçosa sota amenaça de retirada de prestacions socials. En definitiva, proposa una apartheid català: ciutadans de primera i ciutadans de segona que arrossegarien el seu estigma durant generacions.  No és població "instal·lada a Catalunya", Sr. Bofill, són catalans.

Com pot retreure que s’hagi intentat evitar un "conflicte d’arrel nacional que partís en dos la societat". No és el primer deure de tot governant evitar l’enfrontament civil? El que ell anomena "tabú de no considerar estranger tot allò que venia d’Espanya" no és altra cosa que el consens nacional català sobre immigració i ciutadania, forjat durant la lluita antifranquista i explicitat en els famosos lemes de "És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya" o "Som un sol poble".

Aquest és el consens que ha guiat la reconstrucció nacional i social de Catalunya des del final del franquisme. Es fonamenta en dos elements entrelligats: d’una banda, evitar la discriminació per raó d’origen; de l’altra, promoure el català en tant que llengua amenaçada. Aquest consens, d’aplicació sovint imperfecta però de suport majoritari, ha rebut, des de sempre, atacs per part d’aquells que pretenen petrificar els nascuts fora de Catalunya i els seus descendents com a element exogen de la nació catalana, ja sigui des de postures neolerrouxistes com des del més ranci del nacionalisme comunitarista català. Parlar d’immigrants de "tercera generació" és una barbaritat en què incorren per igual el Sr. Bofill i Ciudadanos.

Ens consta que el Sr. Bofill encaixa molt malament les crítiques a la seva obra i considera els seus autors una "crosta d’individus que dediquen les seves vides a erosionar el nostre imaginari" (Avui, 15-01-07) .  Tanmateix, no cal que pateixi pel possible efecte d’aquestes línies: el seu imaginari ja està bastant erosionat. Molt pitjor que els ghettos físics, són els ghettos mentals de pensar en termes d’un dualisme essencialista que ens retrotrau als més obscurs debats eugènics de l’Europa dels anys trenta.