El frau alimentari i els productes de proximitat

L’amenaça  del frau alimentari, a gran escala, sempre ha portat la Unió  Europea de corcoll .De fet, aquesta  és una llarga  història de mai acabar . Així, d’ençà del, ja  molt  llunyà, 1 de gener del 1993, quan, amb l’aplicació  de  l’Acta Única Europea, quedaven suprimides les fronteres interiors  de la  UE i, en conseqüència, els  controls  sanitaris entre els estats  membres deixaven d’existir, les precaucions per tal de garantir  un correcte  examen dels productes  per al consum humà  s’han incrementat molt; fins i tot  s’han sofisticat, amb mil i una lleis i directives comunitàries d’obligat compliment. Però , a l’hora de la veritat, ves per on, ha quedat  un bri de dubte, del sofert  consumidor sobre si tal o tal menja composta o preparació alimentària és, de debò,  allò que descriu  la literatura sanitària de l’etiquetatge . No hi ha  dubte que el millor antídot per evitar el frau alimentari i, sobretot, per no patir-ne les conseqüències, és l’alternativa del productes  de  proximitat.