Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

El final del camí, el principi de tot

Algun dia acabarà, algun dia arribarà a la seva fi. Estem en un procés (el procés, si ho prefereixen) que en algun moment, en un futur més o menys pròxim […]

Oriol Bosch
Oriol Bosch 15/07/2014

Algun dia acabarà, algun dia arribarà a la seva fi. Estem en un procés (el procés, si ho prefereixen) que en algun moment, en un futur més o menys pròxim , s’acabarà. En aquest instant tot començarà de nou. Serà el principi de tot: d’un nou panorama polític, de noves incerteses, de nous reptes, de nous debats, de nous temes d’actualitat.

Quan aquest procés, aquests anys de transició arribin a la seva fi, quan escrivim el punt i a part de l’autonomisme a Catalunya, haurem de créixer de cop. No som un Estat, no tenim partits d’Estat, no tenim debats d’Estat, no tenim sentit d’Estat, no tenim homes d’Estat. Som quitxalla encara, en el món dels Estats.

Ho dubten? Fa res van atacar el parlament,  van assetjar la seu on els nostres representants democràticament electes es reuneixen. Una sentencia del país veí diu que no passa res i aquí, en comptes de tenir sentit d’Estat i alçar la veu, tenim grups parlamentaris que els defensen o que prefereixen no posicionar-se. No són dignes de representar-nos, no son dignes d’estar al parlament aquells que no són capaços de defensar la institució més important d’un país. No és digne un parlamentari que defuig la seva responsabilitat de defensar a tots els ciutadans, per la simple por de perdre votants d’extrema esquerra.

No es pot considerar com a demòcrata aquell que defensa que grups minoritaris impedeixin el normal funcionament del parlament de la nació, on tots, repeteixo, tots, hi som representats. No és demòcrata aquell que creu que les minories poden imposar-se a les majories. No és demòcrata aquell que no entén que en democràcia tots som iguals i que, per tant, s’ha de condemnar una acció com aquesta la faci qui la faci: l’extrema esquerra pròxima a les bases del partit, la ultradreta, els homòfobs, etc.

No hem de tolerar aquests actes de ningú. De ningú, per molt a fi que siguem ideològicament. No caiguem a la trampa de l’extrema esquerra i la seva suposada superioritat moral. El parlament té les majories que té perquè les hem decidit entre tots de la forma més democràtica que existeix: amb vot secret. Qui no hi estigui d’acord que es presenti i guanyi les majories necessàries per fer els canvis que reclamen(ho van fer i ara tenen 3 diputats).

Si volem ser un Estat primer hem d’actuar de forma conseqüent. Si un partit pretén liderar una Catalunya Estat en el futur, potser, només potser, hauria de començar per defensar les seves institucions. Si els ciutadans d’aquest país volen un Estat, potser, només potser, haurien de començar a repudiar a aquells que creuen que poden atacar, extorsionar o segrestar als representants, al parlament i, a la fi, a la sobirania de tots els ciutadans. Cada un de nosaltres vam ser agredits aquell dia, perquè en aquell parlament estava dipositada la nostre sobirania.

Quan arribem al final del camí, serà el principi de tot. O comencem a tenir sentit d’Estat o més ens val frenar i tornar enrere, perquè sembla que molts encara no tenen la dignitat ni el sentit democràtic per a liderar un Estat.