Dissabte, 12 de juny de 2021 - Edició 1052
La República

El fantasma del 6 d’octubre, el temor d’Espanya

Avui, 6 d’octubre, ens hem llevat amb la notícia de la renúncia del membre de la Comissió de Control del 9N, Quim Brugué. Curiosament, era el membre proposat per ICV. […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 06/10/2014

Avui, 6 d’octubre, ens hem llevat amb la notícia de la renúncia del membre de la Comissió de Control del 9N, Quim Brugué. Curiosament, era el membre proposat per ICV. L’argument de la seva renúncia ha estat el de no estar segur que la consulta compleixi les garanties democràtiques suficients. El fet és que Brugué, que ha volgut aparèixer com un màrtir de la llibertat d’expressió linxat per les xarxes socials –sap, per tant, que no ha actuat correctament-, però es fa difícil d’entendre que, si aquesta era la raó, no hagués renunciat abans de la polèmica votació de dimecres passat al Parlament, amb la Llei i el Decret ja suspesos des de dilluns. Malauradament per ell, l’audàcia dels ciutadans ha fet emergir a la superfície comentaris anteriors ens els quals posava en dubte la qualitat democràtica d’una votació com ara una consulta. Bon fitxatge d’Iniciativa, doncs.
 

“Que la prudència no ens faci traïdors!”, deia Jordi Carbonell el 1976. Començàvem recordant que avui és 6 d’octubre. Avui fa exactament 80 anys que el president Lluís Companys proclamava l’Estat Català dins la República Federal Ibèrica. Companys se solidaritzava així amb la revolta asturiana, a la vegada que es mostrava indignat per l’oposició i l’aliança de la Lliga Regionalista amb l’espanyolisme que s’havia revoltat contra la Llei de Contractes de Conreus. Aquest Estat Català va durar unes poques hores i Companys va acabar a la presó. Hauran observat darrerament que l’unionisme ha aprofitat l’efemèride per refregar el nostre fracàs, presentar-lo com un fet nacionalment vergonyant i, evidentment, llençar-lo contra el procés que avui estem vivint. Mas y Junqueras nos quieren llevar a un nuevo 6 de octubre”, diuen. S’hi estan apuntat tots, polítics espanyols i opinadors mesetaris, però també d’aquí. El president afusellat per Espanya és presentat com un boig, i s’oblida que amb la victòria del Front d’Esquerres el 1936, el president català, molt estimat pel poble, va retornar automàticament a la presidència de la Generalitat, que encara plora el seu tràgic assassinat a mans de Franco.
 

Empresonar el govern de Catalunya i suspendre l’Estatut de Núria es va fer en el marc de la Segona República Espanyola. Aquesta ha estat considerat un dels moments de màxima llum democràtica de la Història de l’Estat, amb el permís de les conspiracions dels militars. Prenguin nota. Un dels que avui ha fet referència a aquells fets, ha estat José Luis Cebrián, el director de El País, que ha vingut a Catalunya a inaugurar la versió en català del diari acompanyat de Soraya Sáenz de Santamaria i Pedro Sánchez. El PPSOE en essència. L’acte d’Estat que s’ha viscut avui a Barcelona pot respondre a dues motivacions: o bé fer més amable la publicació a Catalunya com a mètode per introduir l’argumentari unionista abans del 9N, o bé llençar una versió internacional del seu rotatiu en vistes a una possible Catalunya independent. El que sí que és veritat és que ni que sigui subtilment, els partidaris del “no” -mentre de cara a la galeria invoquen la Constitució-, saben que no poden desatendre la defensa d’una manera o altra del “no” a la independència. Perquè si finalment Catalunya vota, l’error estratègic de l’Estat serà més greu que quan van perdre Cuba.
 

Mentrestant, a Catalunya avui hem viscut una nova pica-baralla de baixa intensitat, que probablement agafi més dimensió en els propers dies. El conseller Homs, present a la reunió de divendres, ha insinuat que el 15 podríem saber del cert, en funció de com avancin els preparatoris, si es votarà finalment o no. La data límit no ha agradat ni a ERC ni a CUP, però el conflicte ha esdevingut poc creïble a partir d'aquesta tarda, quan ha transcendit que s'han reactivat els mecanismes d'inscripció al cens i per a estrangers. És possible que algú, de la reunió de divendres a les declaracions de dilluns al matí, ja s’hagi saltat algun acord, després de produir-se la fotografia d’unitat que vam veure divendres a la nit? I si és així, de què van estar parlant durant tantes hores?

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014