Dimecres, 22 de Gener de 2020 - Edició 545
La República

El “dret a decidir”

 Ara que es retira de la política el seu «inventor» vull parlar dels que no volen ser ni fusta ni redolta, això però allò també, del que en altres temps […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 17/01/2016

 Ara que es retira de la política el seu «inventor» vull parlar dels que no volen ser ni fusta ni redolta, això però allò també, del que en altres temps es va dir “la tercera via”, en definitiva, dels que ja els hi està be el “café para todos”, i que ara defensen l'aposta ja esgotada, per la seva ambigüitat i que no porta en lloc, del “dret a decidir”.

Això, que no caldria ni fer-ne pedagogia ni reivindicar perquè és un dret de tot ciutadà, és una de les moltes opcions que es van intentar des de Catalunya abans d'apostar decididament per la única que queda, com és la de la independència, que potser és la més complicada i difícil però si que és la més clara i concisa.

A Madrid, com ja va passar no fa pas massa, aquest titular tampoc fa cap gràcia perquè de la mateixa manera que ningú pot marxar tampoc ningú pot qüestionar sobre l'Estat. O sigui que, “dret a decidir” què ?.

El que tot segueixi igual però d'una altra manera ?. Si amb això l'Estat s'hi arribés a posar de cara automàticament sortirien d'Andalusia, d'Extremadura, i des de totes les comunitats, hereves dels antics grups de les antigues “províncias” o de nova “creació”, que reben més del que aporten a la caixa central i única, que cal recordar que, exceptuant els règims especials del País Basc i Navarra, són totes menys Catalunya, País Valencià, les Balears… i Madrid, que és una altra història.

Que és el que pensen que obtindran, que és el que prometen si se'ls fa confiança els polítics i partits que ara fan bandera del “dret a decidir” ?.

Tan Unió, que sense la coalició amb CDC ha de saber trobar el seu espai propi… Com el PSC, que ha volgut deixar de ser un referent polític a Catalunya… Com el “multinacional” Podemos, aquí Podem, Barcelona si que es pot, Catalunya si que es pot, o com es vulgui anomenar, estan volent ser originals presentant-se amb un slogan ja gastat, senzillament, per no ser com uns o com els altres, per marcar unes diferències, que si que hi són, però que aquesta no és la millor manera d'expressar-les.

 

Relacionats