Divendres, 24 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

El dia 12, al CPC, tots a fer pinya amb la història i els professionals de Ràdio 4

  Dijous, 12 de desembre, vigilia del seu 37è aniversari, el Col·legi de Periodistes organitza un acte, a les 7 de la tarda, per recordar les mobilitzacions i la lluita […]

Estanis Alcover i Martí
Estanis Alcover i Martí 09/12/2013


 

Dijous, 12 de desembre, vigilia del seu 37è aniversari, el Col·legi de Periodistes organitza un acte, a les 7 de la tarda, per recordar les mobilitzacions i la lluita dels professionals que han aconseguit mantenir viva l'emissora Ràdio 4 i recordar els seus orígens, avui oblidats, de ser la primera emissora generalista en emetre per a tot Catalunya (amb infinites mancances, això si) en català. Es va inventar una nova manera de fer ràdio, un nou llenguatge, un nou periodisme i un model de ràdio purament català, del qual les emissores que van anant naixent després en van aprendre i, porquè no dir-ho, en van copiar.
Ara sembla que no hagi existit per a la professió i els pocs que la recorden hi passen de puntetes, fins i tot a les facultats de Ciències de la Informació. Va néixer pobre i empobrida en la memòria l'han volguda deixar els que un dia van tenir la sort de utilitzar-la politicament, sindicalment, socialment. Els que foren els seus professionals en la transició i feren plegats amb el poble el camí cap a la democràcia són uns professionals absolutament oblidats i la seva tasca -monumental- silenciada. Tot i les amenaces, trifulques i pressions que varen tenir els seus periodistes i locutors, mai es va defallir. És la ràdio en català de la transició, la ràdio que va fer possible amb naturalitat l'adveniment de les emissores de la Generalitat, la ràdio que ha ajudat a fer possible l'inoblidable moment polític que els catalans i catalanes estem vivint.
Be, doncs. Aquesta Ràdio-4, l’emissora en català de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, compleix aquest divendres, 13 de desembre  (santa Llucia) 37 anys de vida. Una emissora de ràdio que va néixer al 1976, per voluntat política, en plena Transició, però que al llarg de la seva vida dissortada ha patit sis amenaces de tancament, la última al 2006. Si les amenaces de tancament no s’han acomplert mai fins ara, ha estat per la resistència dels seus treballadors. Una lluita sostinguda i continuada que ha fet desistir a directius de RTVE i Governs espanyols, tan del PSOE com del PP, de tancar la mítica emissora.Mancada de recursos econòmics, materials i humans, sense gaire audiència, Ràdio-4 malgrat tot continua viva. I la història d’aquesta resistència és la que explica Josep Maria Adell, que va ser durant molts anys president del comitè d’empresa de RNE a Catalunya, mitjançant un vídeo que narra les diverses mobilitzacions que han engegat els treballadors de l’emissora des de la seva fundació fins a la gran mobilització del 2006 per aconseguir que l’emissora no tanqués. El vídeo es veurà a l’acte que ha organitzat el Col·legi de Periodistes, en la vigília de l’aniversari de l’emissora. A l'acte hi participarà Enric Frigola, secretari de la junta del Col·legi i fundador de Ràdio 4, Josep Maria Adell, ex-president del comitè d'empresa, Montserrat Melià, treballadora, sindicalista i exdirectora de l'emissora, i Anna Comas, presidenta del grup de treball de Cultura del Col·legi de Periodistes. D'aquesta manera també es vol donar testimoni de la defensa dels mitjans de comunicació públics per part del Col·legi de Periodistes, en un moment tan difícil per a la supervivència d’aquests mitjans. 
Convido a tots els periodistes a que, per una vegada, fem costat a Ràdio 4, testimoniant el seu esforç i el seu gra de sorra en la construcció de l nova Catalunya. També m'agradaria veure entre els presents al secretari de Comunicació de la Generalitat i a representants de partits polítics i sindicats, aquells que utilitzaven Ràdio 4 per cridar ben fort llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, o no a l'OTAN,  cercaven Tarradellas, estaven al costat de les revolucions com el cas de Nicaragua, denunciaven dictadures i desastres socials, i tantes i tantes coses que van fer dels professionals de Ràdio 4 els periodistes de ferro de la transició. Gràcies a tots, companys!