El joc de la gallina és un joc central a la Teoria de Jocs basat en crear pressió psicològica sobre el teu adversari mitjançant amenaces creïbles fins que aquest es faci enrere en les seves intencions.
Aquest joc va ser utilitzat durant la guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica, quan hi va haver una asfixiant tensió mundial degut a l'escalada nuclear, va ser el moment en el que es va estar més a prop de la tercera guerra mundial. Les tensions van ser degudes a que en moltes ocasions un d'ells va amenaçar de manera creïble a l'altre amb prémer el botó nuclear que els aniquilaria absolutament, de forma que l'altre evitava prémer el seu propi botó. Tots dos sabien que si algú el premia perdien tots dos. L'exemple més famós i mundialment conegut va ser la crisi dels míssils quan John F. Kennedy era president dels Estats Units i Nikita Khrusxov president de la Unió Soviètica.
L'amenaça espanyola te un problema important: no és creïble ni pels fonaments jurídics, ni per les repercussions econòmiques, ni per les essències democràtiques que impregnen l'esperit fundacional de la UE. Però per sobre de tot atempta contra el sentit comú. Si l'amenaça espanyola fos certa, la UE hauria de justificar perquè admet països que s'han separat amb guerres sagnants i que seran receptors net de diners, i en canvi farà fora (sí, sí, fer fora voldria dir expulsar) a un territori i els seus ciutadans per haver decidit independitzar-se de forma pacífica i democràtica, i que a més a més és un territori aportador net de recursos. Oi que “no hase falta desir nada mas” (Bern Schuster dixit)?
De forma oposada a l'amenaça espanyola, l'amenaça catalana té una fortalesa que cal esprémer fins a les darreres conseqüències: Espanya te un deute de més del 100% del seu PIB i està en una crisi molt profunda, que fa que el deute estigui totalment descontrolat i resulti del tot impossible pagar als creditors a curt termini. Imagineu si, a més a més, Catalunya decidís no pagar la part de la qual es podria fer càrrec? Doncs passaria el següent:
Realment penseu que algú en els seus cabals a la Unió Europea deixarà que això passi?
Per tal que el joc de la gallina funcioni l'AMENAÇA ha de ser real, MOLT REAL. Per això és imperatiu que hi hagin actors polítics, econòmics i/o socials que siguin influents, que reclamin amb contundència no pagar el deute espanyol i que no seria un problema estar fora de la UE doncs podríem viure millor, de fet ja hi ha moviments socials d'esquerres que reclamen fortament la no dependència ni d'Espanya, ni de la Troika, ni de la UE, ni de l'FMI …
Ara bé, el botó nuclear català també te un punt feble: malauradament no l'estem fent servir amb prou contundència per tal que el Gobierno d'Espanya se'n senti al·ludit. Som nosaltres mateixos i la nostra falta d'experiència com a país lliure i, per tant, d'auto-confiança, allò que ens fa no alçar la veu amb el to necessari per tal de fer saber amb contundència el que passaria si ens volen fora de les constel·lacions i més enllà. La meva proposta és que juguem a veure qui és més gallina, amb Espanya, amb la Unió Europea en general, i amb Alemanya i França en particular.
Hem d'amenaçar amb contundència al Gobierno d'Espanya i els seus creditors (bancs, Unió Europea, Alemanya i França) amb prémer el nostre botó nuclear. Alcem la veu, cridem i gesticulem el que faci falta per tal que s'escolti amb força i claredat que si Espanya ens fa la vida impossible, no negocia, i s'entossudeix a deixar-nos fora de la UE no pagarem el 20% del deute espanyol que aproximadament ens correspondria, ni tampoc el deute de la Generalitat amb el Gobierno d'Espanya mitjançant el FLA. No tenim absolutament res a perdre, i sí tenim molt, moltíssim, a guanyar. Hi ha quelcom fonamental que no hem d'oblidar d'aquest joc, i és que ningú no sap del cert fins a quin punt estem disposats a acomplir la nostra amenaça, o si estem anant de debò. Creieu-me si us dic que si de mi depengués arribaria fins a les darreres conseqüències.
