Diuen que la condemna a mort a Sòcrates, el seu mestre, decidida democràticament al tribunal, va portar Plató a considerar que no podia ser un bon sistema aquell que fa morir els savis.
L'exercici de la democràcia i la seva grandesa, aquella d'una persona és un vot, porta sovint problemes:
–No ajuda a resoldre divergències si abans no hi ha una gran treball de diàleg i consens. Només cal recordar els problemes de la CUP per a resoldre empats tècnics amb la seva democràcia assembleària.
–La tensió representativa-real. En democràcia representativa s'accepta prestar la pròpia opinió i vot a aquells que hem escollit a les urnes per tal que ens governin. Prenent el mateix exemple anterior de la CUP hem vist com han establert uns vots ponderats diferents als diversos grups que la formen per tal que tothom tingui la representació que pel seu pes en el conjunt de l'organització mereix.
–La qüestió a decidir: sembla evident que l'assemblea de manobres no pot decidir variacions en els plànols de l'enginyer sense que l'obra corri risc. Aquí ens apareix la qüestió de l responsabilitat: qui té la responsabilitat única i última (que un pont s'aguanti) té dret a exigir capacitat de decidir sol.
–El respecte a les minories: La democràcia té sentit quan avui governen uns que demà podran ser substituïts per uns altres. Aquest és el sentit de l'existència de l'oposició. Governar amb la prudència de saber que tens una majoria que potser demà serà minoria fa posar molt de seny en l'acció de govern. Governar pensant que tens tota la raó i desqualificar les minories com els que van errats és una forma de totalitarisme disfressat de democràcia (alguns en diuen la dictadura de la majoria). Quan era a la residència d'estudiants recordo que un dia miràvem una obra de teatre clàssica a l'espai Estudio 1. De cop van pujar un grup de residents que s'havien citat prèviament i que érem més que nosaltres i ens van canviar, democràticament, el canal per a veure un capítol d'una sèrie.
A Arenys de Munt ho hem viscut. L'aparició de plataformes que no han usat de manera continuada els molts mecanismes de participació que el propi ajuntament estableix i que apareixen en un moment avançat d'un projecte per a demanar-ne la seva paralització.
Salvem la Riera, Salvem Can Globus i darrerament Salvem el Pont. En el primer cas va ser un projecte portat dues vegades a referèndum en el qual podia votar tothom. El segon cas ve de l'execució d'un Pla General que havia anat 5 vegades a Ple i del que s'havia fet una exposició amb panells informatius i al qual s'havia dedicat una publicació monogràfica repartida a totes les cases. El darrer cas apareix en el darrer tram de l'arranjament superficial de la Riera quan ja hi ha trams executats i amb contribucions especials aprovades.
El Brèxit ha portat també aquesta reflexió a Europa. Quines coses han de decidir els ciutadans?
Ja hem viscut el despotisme il·lustrat i el govern dels millors (penso en els numeraris de l'Opus en el temps de la dictadura). Ara sembla que són temps dels demagogs.
A alguns els agradaria limitar encara més la capacitat de decisió de la gent com si els premi-càstig de fer pujar-baixar les borses o les primes de risc no ens mostressin prou on és la capacitat real de decisió. Com si el control dels mitjans de comunicació-intoxicació i la seva concentració en poques mans fos casual.
Em declaro partidari de la democràcia i de què la gent decideixi cada vegada més coses, però caldrà l'esforç de tothom de desintoxicar-se, d'informar-se i de votar responsablement. La democràcia sempre ha estat una conquesta i quan ens sembla que la tenim irreversiblement és quan ens apareix més fràgil.
