Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El conflicte català ja és europeu; ha deixat de ser un afer intern espanyol

|

- Publicitat -

      Les euroordres de detenció pel delicte de rebel·lió han proporcionat una dimensió europea al conflicte entre el Regne d’Espanya i Catalunya. Els governs del continent i la Unió Europea no podran sostenir que es tracta d’un afer intern espanyol. No tindrem el suport actiu dels executius europeus al dret a l’autodeterminació de Catalunya, però tindrem la protecció passiva de quatre justícies europees. S’ha posat en marxa una dinàmica que portarà a la «resolució democràtica del conflicte»; una sortida anàloga a la que va portar als «Acords de Divendres Sant» d’Irlanda del Nord. Perquè el Regne d’Espanya no pot retenir Catalunya per la força que genera una escalada repressiva incompatible amb els Tractats de la Unió Europea. Els seus països acabaran forçant el govern espanyol a asseure en una taula de negociacions. No oblidem que Mariano Rajoy va convocar eleccions immediates després de l’aprovació de l’article 155 per la pressió implícita dels seus socis comunitaris.

     El Tribunal Suprem espanyol serà examinat pels sistemes judicials d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa al marge de les posicions dels seus governs. El portaveu del Govern alemany s’ha afanyat a reafirmar la seva confiança en l’estat de dret espanyol i a refusar la seva comparació amb Turquia. En canvi el govern suís ja ha anunciat que no concedeix extradicions per causes polítiques. Quan jutges independents a Brussel·les, Edimburg, Neumünster i Ginebra examinin amb detall tot el procés judicial i els fets en que es basa l’acusació de rebel·lió, l’Estat espanyol pot tenir una desagradable sorpresa majúscula. El mateix jutge Llarena ja va retirar l’euroordre quan va veure que la justícia belga denegaria el càrrec de rebel·lió i ara no s’aporten nous fets ni arguments. Gonzalo Boye, advocat de Comin i Serret, està convençut que Alemanya no accedirà a l’extradició. Els arguments que va exposar a Brussel·les són d’una contundència irrefutable com es pot llegir en el seu blog https://www.eldiario.es/contrapoder/Euroorden-quita-pon_6_716088405.html o https://www.eldiario.es/contrapoder/Euroorden-derechos-fundamentales_6_716788322.html. Si cap de les quatre justícies europees no concedeixen l’extradició per rebel·lió, Espanya es trobarà en una situació insostenible que li generarà una crisis sistèmica.

Publicitat

     La bunquerització de l’Estat espanyol ha fet impossible la proclamació de la República seguint el model de les repúbliques bàltiques. Tanmateix aquesta mateixa bunquerització el porta a exigir la rendició, en forma de retorn a la «normalitat» constitucional i autonòmica; és a dir retorn a un Estatut que no és el que van votar els catalans en referèndum.

     Ens trobem en un combat de boxa. El pacífic poble català no té la capacitat de vèncer el Regne d’Espanya per K.O. Tanmateix té la capacitat de resistència suficient per plantejar assalts l’un darrera l’altra, i guanyar-los per punts, tot i entomar durs cops de puny. L’assalt del referèndum de l’u d’octubre i la victòria a les eleccions del 21-D en són dos bons exemples. El combat entre el búnquer i la resistència porta de manera necessària a la dinàmica de la «resolució democràtica del conflicte» que exigeix mantenir una tensió sostinguda en un seguit d’assalts per aguditzar la crisi del corrupte règim espanyol i per forçar la mediació europea. No es poden guanyar tots els assalts , però l’important, la victòria final, és segura.

     L’abús de poder de la justícia espanyola amb deu presos polítics ha provocat una indignació que més enllà de l’independentisme. Ara seria una indignitat presentar un quart candidat després de que els poders estatals han impedit la investidura de Carles Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull. Per tant cal desobeir les anticonstitucionals mesures cautelars dictades pel Tribunal Constitucional, encara que tingui conseqüències penals, i investir Carles Puigdemont, si no és inhabilitat, o Jordi Sánchez, avalats per les resolucions del Comitè de Drets Humans de l’ONU. Amb tota probabilitat l’Estat espanyol impedirà que el President pugui prendre possessió del càrrec i que pugui nomenar govern. Haurà guanyat un assalt.

     La convocatòria de noves eleccions serà inevitable i aquestes seran un nova part del llarg combat. Cal preparar-les des d’ara tenint present que l’oligarquia espanyola no podrà desencadenar una guerra psicològica i econòmica com la que va fer a la tardor, provocant el canvi de la seu social de tres mil empreses catalanes. Les estadístiques oficials han demostrat que totes les grans calamitats econòmiques anunciades han estat falses. La participació serà menor i podem guanyar aquest assalt com el del 21-D. I aprofitar per obrir el front democràtic i antirepressiu que s’ha esbossat com a reacció als empresonaments.

     Comprendre la dinàmica del xoc entre el búnquer espanyol i la resistència catalana ens permet afrontar els propers assalts: el macrojudici contra el Govern i la Mesa del Parlament a la tardor, les eleccions municipals i europees d’aquí un any i poc després les eleccions espanyoles anticipades. Si les forces republicanes, al carrer i a les institucions, actuen unides i amb una estratègia compartida, farem seure l’Estat espanyol a una taula per la resolució democràtica del conflicte, amb mediació internacional com a Irlanda del Nord.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut