Dimecres, 14 d'abril de 2021 - Edició 993
La República

El concert econòmic i l’estranya reivindicació espanyolista

És estrany que una persona que viu a Catalunya no vulgui gaudir d’un concert econòmic digne i just. És curiós que un habitant català no qüestioni el fet de pagar […]

Lluís Feliu
Lluís Feliu 01/12/2010

És estrany que una persona que viu a Catalunya no vulgui gaudir d’un concert econòmic digne i just. És curiós que un habitant català no qüestioni el fet de pagar més impostos que un extremeny, per exemple, i gaudir d’uns serveis públics més precaris. És enigmàtic que un gironí sigui solidari amb Espanya i se’l critiqui sistemàticament en certs mitjans de comunicació espanyols.

Insòlit, extravagant, desconcertant, sorprenent i fins i tot malaltís, és que el Partido Popular defensi el concert econòmic basc però es posicioni en contra del català. Quelcom semblant varen fer amb l’Estatut però tot i la repetició dels fets no hi ha qui comprengui les reivindicacions d’aquesta mena de catalans, que també es fan anomenar espanyols quan en realitat sembla que siguin espanyolistes anti-catalans.

La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha exigit avui a l’imminent president de la Generalitat, Artur Mas, que “aparqui” la reivindicació del concert econòmic per a Catalunya. L’estranya conducta de la presidenta popular s’entendria si estigués parlant des de Madrid, ja que el seu cap, Mariano Rajoy, entén que si guanya les eleccions generals i Catalunya afluixa el raig econòmic que envia cap a Espanya no tindrà amb què governar el seu país.

El concert econòmic serà la batalla del proper govern català i tota la societat, excepte els anti-catalans, hi hauran de col•laborar de forma unitària. Si les negociacions amb Espanya fracassen igual que l’Estatut, però, s’haurà demostrat a tots els catalans quin ha de ser l’altre camí, l’altre via, la proposta, la sortida, la lluita i treball que ens obliga a exigir el que és nostre, el que ens mereixem i necessitem ser, una Catalunya rica i plena, lliure, pròspera i solidaria amb tot el món.

Lluís Feliu i Roé