El “Circulo Ecuestre” (que no Cercle Eqüestre)

Els humans tenim sentiments i un dels més admirats és la d'honorar la memoria dels nostres avantpassats. A ningú li agrada esbombar que algún avantpassat va ser un assassí, un lladre, un bandoler o qualsevol altra malefactor. Per això es pot comprendre que des del Circulo ecuestre (cercle, reduït per cert, on es reuneix el que es podría anomenar la crême de la crême) es vulgui justificar les actuacions de certs personatges que ja al segle XVIII formaven part de la “casta”.
Algú que té prou memòria, o li han deixat tenir, sobre el que van fer rebesavis seus, curiosament en bàndols oposats del conflicte, ve a dir que cap d'ells era en el costat que ha portat el nostre país al sufriment i l'escarni com a poble. I ho fa fent-se trampes per a emfatitzar que no hi ha bons o mals catalans.
Segur que els senyors dels que parla no eren ni bons ni dolents, doncs segurament ambdós, miraven per la seva propia butxaca i interés. És el que els de la seva classe acostumen a fer des de que el món és món. Ja en les societats primitives, tant el cap de la tribu com el bruixot de la mateixa, intenten mantener-se com sigui al poder. Ells, els seus i els descendents que puguin tenir. I molts no s'han guanyat el respecte sinó que directament l'han heredat. I ho han fet treient profit de l'explotació que els seus avantpassants van sotmetre a la resta. Quan el temps passa es pretén que s'oblidi tot i que els demés els considerem honorables. Es pretén. Res més. Els demés, el poble afortunadament té també memòria.
Aquests de l'antiga “casta” que intenten sempre i per tots els mitjans que res canvïi, que la gent no tingui accés al coneixement i la cultura per així poder tenir-los sotmesos més fàcilment. I qui diu la gent, diu el país.
Doncs bé, avui quan menys es parla de bons i mals catalans, surt algú que de tant complexe com té, ens vé a dir que ell no ho és perquè…té avantpassats prohoms dels bàndols enfrontats. I no sols això sinó que diu que en aquella funesta guerra només es jugaven el passat representat pels austracistes i la modernitat representada pels borbònics.
Havent arribat després de generacions a continuar dins dels membres de la “casta” deu voler dir que sempre ha estat al bàndol guanyador. I si no ho ha estat temporalment, ja haurà fet -ell o els seus avantpassats- el que calguès per a fer un gir cap el passat per a no perdre ni un sol dels privilegis amb els que va nèixer.
Ell pot cercar en el seu arbre genealògic sense problemes mentre altres, que segur van donar la vida pel seu país i el benestar dels seus compatriotes no poden fer-ho. Els morts d'aquests són sovint anònims, només tenen dos cognoms i no una inacabable filera, i massa sovint també són a fosses comunes que, a més, no se sap ni on es troben.