Això ve al cas en relació amb el que es podria anomenar “el cas Cristiano Ronaldo” o “el cas Florentino”; és a dir, amb el desemborsament econòmic més gran de la història del futbol, en què el Real Madrid ha pagat 94 milions d’euros pel traspàs del jugador portuguès del Manchester al club blanc. El més lamentable de tot plegat és que aquest club, símbol del nacionalisme espanyol més recalcitrant i carpetovetònic ( amb un deute de més de 500 milions d’euros) pugui tenir la capacitat d’endeutar-se, fins a l’enèsima potència, per poder programar un dispendi d’uns 300 milions d’euros . En qualsevol país, civilitzat i autènticament democràtic, una empresa i/o entitat amb aquest panorama financera no podria portar a terme aquesta, gairebé fraudulenta, operació. A més, tenint en compte que els diners per a endeutar-se provenen de les injeccions que ha fet l’Estat espanyol a la banca, és a dir, de tots plegats. I ,en gran part també, de l’espoli que actualment pateix el poble català .
En síntesi, és incomprensible que les administracions i els partits polítics , teòricament sensibles a les qüestions socials, no hagin activat un mecanisme jurídico-polític per tal d’evitar aquests autèntics abusos antisocials tan escandalosos .
