Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

El carro davant del bou

Aquest estiu hem anat a Egipte de viatge. No cal dir que és un lloc impressionant i recomanable de visitar, on un sent una mena d’experiència metafísica i es dona […]

Antoni Abad i Ninet
Antoni Abad i Ninet 31/08/2007

Aquest estiu hem anat a Egipte de viatge. No cal dir que és un lloc impressionant i recomanable de visitar, on un sent una mena d’experiència metafísica i es dona compte del relatiu que són moltes coses. Del viatge m’ha sobtat que a qualsevol ciutat on anàvem, a qualsevol mercat que trepitjàvem, els egipcis només sentir-nos parlar sabien que érem catalans, no ens confonien amb portuguesos o francesos com si fan els espanyols. També haig de dir que quan no compràvem quelcom ens deien Catalanes tacaños, Eto’o, visca Barça i que passa nen. No volen fets diferencials ?, no volen proves d’identitat diferent ? ací en tenen una. Molts catalans han hagut de dir que no són espanyols, sinó catalans al llarg dels anys per a que ara ja no dubten d’on som. Crec que el fet de ser català a més provocava que m’ofereixin més camell per na Marisol.

A casa però, també tenim ciutadans acomplexats pel fet de ser catalans, persones amb el síndrome d’Estocolm. A l’aeroport del Caire, l’hostessa del vol em va demanar ajuda perquè no parlava castellà, em demanà que informés de l’ordre d’entrada a l’avió en “spanish”, i com no podia ser d’una altra manera ho vaig fer, només en català òbviament.

Quan vaig acabar una senyora asseguda al meu costat em digué també en català, amb fort accent Barceloní: “escolta, hauries de dir-ho en castellà que hi ha persones que no són catalanes a l’avió”, vaig tornar a agafar el micròfon i ho vaig tornar a dir, només en català òbviament, això si més poc a poc, no fos que de l’ ú al catorze no s’entengués pels no catalanoparlants, també vaig afegir que sinó m’havien entès que s’anessin a Lourdes. El que em va sorprendre és que cap castellà em va dir res, alguns fins i tot reien, va ser una ciutadana del nostre país qui em va cridar l’atenció.

Amb això vull dir que potser molts catalans hauríem de començar a desacomplexar-se i gaudir del fet de que al Caire la informació d’entrada a l’avió es donés en català (amb accent mallorquí) i que no em detingueren per actes vandàlics, contaminació acústica o ultratge a la corona.