Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

El burca i les ganes de ser políticament correcte

            Aquestes setmanes s’ha posat a discussió a diferents ajuntaments catalans si s’havia de prohibir el burca als espais públics, a vegades semblava que es referien a llocs propietat de […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 17/06/2010

            Aquestes setmanes s’ha posat a discussió a diferents ajuntaments catalans si s’havia de prohibir el burca als espais públics, a vegades semblava que es referien a llocs propietat de l’Ajuntament, i altres, també semblava que la prohibició s’estenia al carrer i a altres indrets públics, encara que fossin de propietat privada. Aquests aspectes no quedaven massa clars. La majoria d’ajuntaments que han fet la consulta han aprovat la seva prohibició, fins i tot al de Barcelona, però allò que m’ha fet gràcia han estat els arguments de les persones que estaven en contra d’aquesta prohibició i els raonaments que utilitzaven, que han servit perquè hi hagi hagut ajuntaments que no han volgut prohibir-lo.

            Abans de continuar voldria intentar explicar, després d’intentar assabentar-me ja que he vist informacions que equivocaven els noms, que les peces de vestir que més es manegen a l’hora de les prohibicions són: el burca, que és un vel que cobreix tot el cos de les dones i té una reixeta allà on hi ha els ulls; l’hijab, mocador amb què les dones es cobreixen els cabells i el coll i deixa la cara descoberta; el nicab, mocador que cobreix els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls, de les dones i el xador, vestit ample que cobreix el cap i el cos, i a vegades la cara de les dones. Aquestes dones solen esser àrabs, hindús i de diverses procedències. Queda clar que el burca, el nicab i a vegades el xador cobreixen la cara i no permeten identificar les persones que els porten.

            Fetes les explicacions corresponents, anem a veure les argumentacions que semblen políticament correctes a certes persones i a certs polítics, que remuntaríem al maig del 68, per allò de “prohibit prohibir”. Un argument és el que diu que és una mostra de sotmetiment a l’home. La dona s’ha de guardar per al seu home i només davant ell es descobrirà la cara, a vegades es diu que és perquè ho diu l’Alcorà i d’altres perquè és un fet cultural. S’ha demostrat que no és cap norma de la religió musulmana ni cap recomanació de l’Alcorà. Un altre argument és el que diu que no hi ha casos, o només se’n coneixen uns quants, i, que, per tant, no s’ha de fer normativa quan encara no han sorgit problemes. Aquest crec que és l’argument més fals de tots. Si els legisladors o creadors de normativa haguessin prevengut el que podia passar, moltes coses haurien anat millor i la història hauria pogut ser una altra.

            Les persones no musulmanes poden pensar que les que duen aquestes peces de vestir són les que han vengut a viure aquí, procedents d’altres països on no podien subsistir per manca de recursos, i algunes persones musulmanes es volen posar aquestes peces de vestir perquè així se senten més integrades al seu grup i més diferenciades dels habitants de la terra que les ha acollit, i algunes s’ho agafen com un signe d’ìdentitat i de distinció.

            Davant totes aquestes consideracions, com haurien de reaccionar les autoritats? Crec que reaccionen com sempre tard, perquè s’hauria d’haver fet ja una legislació en l’àmbit del Principat o en el de tot l’Estat. Si no es pot dur burca en espais públics, tant és que només n’hi hagi una que el porta o trenta-una. I s’hauria de poder dur burca en espais públics? Personalment crec que no. Aquestes peces de vestir seran per a la intimitat de la casa o de la mesquita, però no en espais públics. Pens que no es pot dur cap vestit o roba que tapi la cara, sigui quin sigui. La raó de si és una demostració de la inferioritat de la dona o no, pens que l’han de resoldre els musulmans. La raó principal nostra és la de poder identificar qualsevol persona que estigui en un espai públic, sigui en un edifici, en el carrer o en una plaça. Pens que si es permetés dur burca per les causes que fossin, aviat hi hauria altres persones que l’utilitzarien per circular lliurement pel carrer i entrar en un banc o en un comerç per fer qualsevol assalt; el podrien utilitzar els violadors o qualsevol delinqüent. Algú em dirà que encara que es prohibeixi, un assaltador d’un banc el pot utilitzar. Exacte, però aquesta persona no pot circular tranquil•lament pel carrer abans o després de cometre la falta. I, a més, quan es veiés algú amb passamuntanyes, caputxa o qualsevol altra peça de roba tapant la cara, ja sabríem exactament que és una persona delinqüent.