- Publicitat -
Després del l’espantós ridícul fet amb el vídeo del Messi i el Marc Valiente, els de la Brunete seguien entestats en demostrar la innocència del Cristiano Ronaldo i el greuge comparatiu que significava la desproporcionada i més que injusta sanció de dos partits de suspensió. La Brunete, fruit d’aquest titànic esforç, ha localitzat ‘un rigorós estudi científic on es demostraria que als jugadors alts els xiulen més faltes que als jugadors baixos.
“Dos investigadores de la Rotterdam School of Management,los doctores Niels van Quaquebeke y Steffen Giessner, basándose en investigaciones evolutivas y lingüísticas que han revelado que las personas asocian la talla de otras con conceptos como la agresividad y la autoridad, ambos especularon que es más probable que las faltas ambiguas se atribuyan al más alto de dos jugadores involucrados”. “de un análisis de las faltas sancionadas en los partidos de fútbol se desprende que es más probable que una falta ambigua se atribuya al más alto de los dos futbolistas involucrados.”
Ni aquesta extraordinària troballa, ni tota l’orquestració mediàtica addicional, han estat suficients per aconseguir la revocació de la sanció o al menys la seva reducció. Una injustícia, vaja! I no com el cas del Patrick Kluivert – alguns ho tenim gravat a la retina- que va ser justament sancionat d’ofici amb cinc partits, després que una càmera de 25.000 augments detectés un lleuger contacte amb un defensa del Rayo Vallecano. Res a veure amb el cas del Cristiano, pobret! que ha estat víctima d’un cop de cap que gairebé li trenca el colze. “El villarato es inflexible con el Madrid, ya se sabe, y eso empuja al club a una rabieta que no me gusta. Ahora quiere pedir examen médico de la nariz de Mtiliga”
El Villarato culminava la setmana amb un descarat atracament al camp de l’Sporting de Gijón: vermella perdonada al Messi, penal no assenyalat al Màrquez i gol de Pedro en clarissim fora de joc després d’una passada ilegal de Messi. El Maligne“se mantiene a cinco puntos de un Barça al que ayer le dieron por bueno un gol malo en el mismo campo en el que al Madrid le quitaron por malo uno que era bueno. Aparte de que el Barça sacó donde quiso, Pedro estaba en fuera de juego. Sobre la patada de Messi resuelta con amarilla no me extenderé. El Barça también gana con estilo, sin abrumar a pelotazos. Pero tiene la ventaja de que camina sobre una alfombra mullida llamada villarato”.
FOTOGRAFIA ORIGINAL
FOTOGRAFIA MANIPULADA
Publicitat
FOTO VERSIÓ RIVAL PETIT
La vermella no assenyalada a Leo Messi confirmaria la delirant teoria sobre les faltes i els baixets, però no explicaria l’esperpèntic i groller tractament que les imatges del gol del Pedro han rebut per part dels professionals de la Brunete, on haurien vulnerant -a part del codi deontològic- els fonaments més elementals de la geometria clàssica i més concretament els principis bàsics de la perspectiva i la simetria.
Professionalitat que ni la magistrada de l’Audiència Nacional, la senyora Angela Murillo, que ja és dir!
El Villarato aprieta pero no ahoga, i els efectes colaterals haurien estat beneficosos pel Maligne: millora del joc, recuperació de l’autista Benzema, protagonisme del Guti i retorn de el que tira del carro. Un Drag Queen Guti que ja postulen com a futur mundialista i un Raül, al que l’anunci del allargament de les jubilacions fins els 67 anys ha tranquiliitzat a tots els seus incondiconals. Tot plegat insuficient per poder plantar cara a un Barça que, tot i no encertar davant de porta, va tornar a jugar com els angels. A la Brunete li queden poques armes. Seguiran fotent la tabarra amb el Villarato fins la final del Bernabeu.
I
oju! que no només es tracta de la Brunete en sentit estricte. L’entorn merengue s’està despertant i comença a fer-se notar. Entre el Botín i l’Alonso han aconseguiut profanar el mític
cavallino rampante tot empastifant de blanc el alerons de Ferrari. El Mariano Rajoy proposant la pena de mort revisable i doña Espe tractant d’hijoputa al Gallardón. Doncs aixó, que a la Brunete n’hi ha molt d’hijoputa (ai, perdó, estava escrivint amb els micros oberts) i caldrà que no badem ni estiguem distrets, doncs tenim per davant una pre i una campanya electoral gairebé tan llarga com la que prepara CiU per desbancar al tripartit.
Sembla que a tothom li agrada la data escollida. Ningú té pressa. Com si tots els precandidats tinguessin por de fracassar. Els consells del Johan no han estat escoltats. Ell era partidari de matar el tema com més aviat millor. Jo també.
Signat: Urdin-Gorria
Publicitat
