Ja som al cap del carrer. Avui és el darrer dia de campanya electoral i toca mullar-se. De fet jo ja m’he mullat, porto molts anys mullant-me en política. Des de ben jove. No és cap secret que milito en l’esquerra independentista i que crec que l’eix social i l’eix nacional són indestriables. Els que em coneixeu sabeu que estic compromès amb la pau i la solidaritat internacional, i que dedicat els meus millors anys a treballar en favor de la cooperació per al desenvolupament dels països més empobrits, ja sigui des del carrer o des del Govern. Però no és del meu compromís polític del que us vull parlar avui, sinó del vostre, de totes les persones que creieu en les polítiques que, modestament, hem ajudat a impulsar aquests darrers anys. De fet vull demanar-vos que feu un acte de valentia.
Durant aquests darrers set anys, molts de vosaltres m’heu mostrat en algun moment l’adhesió als valors de solidaritat i de compromís amb el model de cooperació catalana que hem defensat des del Govern. I bona part de vosaltres heu celebrat amb nosaltres les polítiques que hem impulsat en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament a la Generalitat de Catalunya. Ens hem equivocat alguna vegada. I sovint no hem pogut fer tot el que hauríem volgut fer, perquè no teníem prou força dins del Govern. Però hi hem deixat la pell, teníem molta pressa, i en pocs anys hem pogut fer moltes coses. I ens ho heu perdonat, perquè sempre ens heu valorat l’esforç en el canvi de model que hem impulsat. Hem tingut la valentia de transformar la política d’aquest país i no ens hem dedicat només a gestionar. En aquest temps tan curt hem posat la Generalitat de Catalunya a l’alçada del compromís solidari de la societat catalana. I això ho reconeix tothom.
I vet aquí que avui, set anys després, comencem a disposar d’una veritable política pública de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional executada des del Govern de Catalunya. I això no ha estat per generació espontània, ni per un atzar de la història, ni fruit del destí preestablert. Ha estat gràcies a la voluntat política d’unes persones que s’hi van comprometre durant les eleccions al Parlament de Catalunya el 2003 i que van mantenir el seu compromís el 2006. Unes persones que van pactar uns acords de Govern que fixaven la cooperació al desenvolupament com una prioritat per la Generalitat de Catalunya. Unes persones que van prioritzar aquesta àrea de treball a l’hora de negociar espais de gestió en un govern de coalició. Unes persones que van creure que aquesta era una política estratègica per al model de país que havíem de construir. Parlo, com tots imagineu, de la gent d’Esquerra.
Perquè ha estat Esquerra qui ha apostat per un model de cooperació al desenvolupament que acompanyi els processos endògens dels països socis del Sud, que enforteixi la sobirania de les persones i dels pobles amb els que cooperem i que trenqui amb els vincles de dependència que els empobreixen. Un model de cooperació que no generi més problemes dels que vol solucionar, i que garanteixi la coherència de polítiques amb la política de cooperació per al desenvolupament.
En aquests darrers anys Esquerra ha arriscat en la gestió, potenciant el paper de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, dotant-la dels recursos econòmics i humans que li permetessin complir els objectius que marcava la Llei Catalana de Cooperació. Però sobretot, Esquerra ha arriscat a l’hora d’impulsar una cooperació políticament compromesa i estratègicament planificada. Una política que ha estat llargament debatuda i consensuada i que ha cristal·litzat en el full de ruta per als propers 4 anys: el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya 2011-2014 .
Però aquest camí que hem recorregut entre tots corre el perill de fer marxa enrere. Com deia abans, la política pública de cooperació al desenvolupament ha avançat en bona part perquè hi ha hagut voluntat política per part d’Esquerra, qui va tenir la capacitat i l’oportunitat d’influir dins del Govern durant els darrers set anys. I ara això pot canviar. En primer lloc la situació econòmica del país no és la mateixa i ja han aparegut discursos populistes que proposen retallar, i fins i tot posposar per més endavant, les polítiques de cooperació i solidaritat internacional. I un d’aquests partits pot ser l’àrbitre de la política catalana durant els propers quatre anys: el Partit Popular.
Només si Esquerra torna a condicionar l’agenda política els propers quatre anys podrem garantir que es compleixi el Pla Director 2011-2014 que es va acordar amb tot el sector i que va aprovar el Parlament de Catalunya. Però el que és més important: només si Esquerra té capacitat d’influir no hi haurà marxa enrere en l’actual model de cooperació transformadora i de qualitat.
I aquest model no respon només al compromís d’unes quantes persones. No és fruit de la meva sensibilitat, sinó que respon a l’ideari, el programa i la voluntat política d’Esquerra i del seu cap de llista, Joan Puigcercós. L’esquerra independentista sempre ha estat compromesa amb la solidaritat internacional, i durant aquests darrers set anys ha construït des del Govern de Catalunya les bases d’una cooperació pública equiparables a les d’un Estat.
Us enganyaria si no ho digués avui: si CiU i el PP sumen una majoria suficient correm el seriós perill de fer marxa enrere. El PP, com CiU, no va votar el Pla Director 2011-2014 abans esmentat, un pla que determina el model de Cooperació Catalana que hem construït durant aquests darrers set anys. I si Esquerra no disposa de la força suficient per condicionar la política catalana en el futur, no podrem garantir la continuïtat d’aquesta i d’altres polítiques al govern de la Generalitat de Catalunya. Ras i curt: depèn de vosaltres, de que sigueu prou valents i valentes per donar-nos la confiança el dia 28 i ajudar-nos a continuar el camí que vam iniciar ara fa 7 anys a favor d’una política pública de cooperació al desenvolupament compromesa, transformadora i de qualitat.
No hi ha dreceres. La gent solidària ha de ser valenta en tot moment. Diumenge no podem fallar. Depèn de nosaltres.
