Dimecres, 12 d'agost de 2020 - Edició 748
La República

El 20D: gairebé perfecte per Catalunya

Després d’una nit molt llarga i intensa, dels polièdrics resultats de les eleccions espanyoles se’n pot treure una interpretació molt positiva per Catalunya. Per què? En primer lloc, la ‘carambola’ […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 20/12/2015

Després d’una nit molt llarga i intensa, dels polièdrics resultats de les eleccions espanyoles se’n pot treure una interpretació molt positiva per Catalunya. Per què? En primer lloc, la ‘carambola’ que pot portar a un desgovern espanyol és impressionant. Tot i que el PP ha estat primera força amb 123 diputats, tindrà molt pelut formar govern ja que la seva marca blanca, Ciudadanos, només n’ha obtingut 40 –uns resultats, per cert, ridículs, tenint en compte les expectatives i la campanya de què han gaudit als mitjans de comunicació. Entre els dos en sumen 163, a tretze de la majoria absoluta, i en el nou Congrés no tindran amb tota probabilitat cap aliat a qui anar a pidolar vots per la investidura.

A més, però, els diabòlics resultats han volgut que el PSOE en tingui 90 i Podemos, que al final no ha fet el sorpasso, 69 (comptant En Marea, Compromís i En Comú Podem), cosa que provoca que l’esquerra es quedi amb 159 i que tampoc sumi. I és aquí on Catalunya ha triomfat, perquè a partir d’ara es dibuixa un escenari de dificultats en els pactes i de possible bloqueig que només faria que endarrerir o impossibilitar un govern estable a nivell estatal.

Això combinat amb una posada en marxa de la legislatura a Catalunya –cosa que potser és suposar massa- pot donar una mica de marge als independentistes per recuperar el temps perdut aquesta tardor. “Davant no hi ha ningú”, ha recordat l’antropòleg Manuel Delgado, que va donar suport a la CUP el 27S i que per cert ja ha reclamat un acord imminent entre anticapitalistes i Junts pel Sí.

PSOE i Podemos tindrien més opcions de formar govern ja que la resta de partits o bé són d’esquerres o bé són nacionalistes, cosa que els allunya de PP-Ciudadanos. Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, si s’entenen entre ells, potser es veuran abocats a picar a la porta dels independentistes com ERC (9 diputats) i Democràcia i Llibertat (8). Segur que tant Rufián com Homs estaran encantats d’investir Pedro Sánchez; ara bé, a canvi d’un referèndum vinculant d’independència. El líder de Podemos ja ha fet una llista de prioritats per iniciar les converses i aquest plebiscit promès, ja ha caigut. Preferiran buscar una abstenció de Ciudadanos que complir les promeses electorals?

D’altra banda, a Catalunya En Comú Podem ha emulat el BeC d’Ada Colau i s’ha fet amb la primera força, amb 12 escons. En segon lloc Esquerra n’ha obtingut 9 i ha quedat per davant de Democràcia i Llibertat, amb 8. Les dues formacions independentistes han tingut els mateixos nou representants durant bona part de l’escrutini, un escenari ideal perquè no hi hagués tensions i per no donar més motius a la CUP per complicar més la investidura del convergent Mas. Amb 9 i 8, el resultat és prou bo ja que la pau en el si de Junts pel Sí sembla que es mantindrà, però potser els antisistema es fan forts en el rebuig a Artur Mas, cosa que portaria a noves eleccions catalanes, ara sí amb el perill que Podemos repetís victòria.

El PSC de Chacón també ha sumat 8 diputats, tres més que Ciudadanos i PP, relegats a l’últim lloc. A l’últim lloc dels partits amb representació, és clar, ja que Unió i Duran i Lleida n’han quedat fora, amb un trist 1,7% a Catalunya i només sis dècimes per sobre de PACMA. L’eufòria desfermada a Twitter era massiva, sobretot en forma de burles i comentaris irònics. De fet, Duran ha estat el candidat de carrer més citat a la xarxa de micromissatgeria dels que es presentaven, un termòmetre per saber les ganes que la ciutadania tenia per veure’l fora de l’hemicicle i de la política. No obstant, no ha estat capaç de dimitir com a mínim aquest diumenge.

Als altres territoris de l’Estat, destaca que al País Basc Podemos s’ha engolit Bildu, que només ha tret dos representants, tot i que el PNB ha guanyat amb sis. Mentrestant, Coalició Canària n’ha rascat un, cosa que no ha pogut emular Geroa Bai, també aniquilada pel Pablo Iglesias. El gran afectat, però, per l’aparició de la formació lila ha estat Izquierda Unida que, amb 2 escons, es veu abocada al grup mixt sense massa capacitat d’influència.

En definitiva, l’escenari que Catalunya té davant és sucós i, si sap jugar les seves cartes, pot arribar a aprofitar i molt el desgovern i la necessitat de pacte de PSOE i Podemos. A tot això, cal tenir en compte que el PP té majoria absoluta al Senat. Així que tot plegat vés que no desemboqui en una gran coalició Mariano Rajoy – Pedro Sánchez per salvar el cul i blidar l’Estat del ‘desafío soberanista’. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 

Relacionats